Quan els orcs oloren la por

Des de la moció de censura, Pedro Sánchez ha intentat generar un discurs del diàleg dins les lleis espanyoles amb l’objectiu no tant de resoldre el conflicte català com de forjar un marc d’equidistància i centralitat per al PSOE. Però les eleccions andaluses han alineat un potent pol ultranacionalista espanyol que, amb el PP i Cs com a capdavanters i Vox com a motor ideològic, busca implantar un nou règim a l’Estat espanyol sota un paradigma preconstitucional. Un marc que permeti eternitzar les dretes en el govern, enterrar els socialistes a les catacumbes de la història, homogeneïtzar nacionalment l’Estat per la força recentralitzant l’Espanya autonòmica i facilitar el control de l’statu quo als poders fàctics econòmics. Finalment, el règim i la sacrosanta Constitució del 78 poden desaparèixer però per l’emergència d’una dreta que connecta amb el franquisme però que se sustenta en un nou autoritarisme de disseny articulat des del populisme de tècniques modernes i del nacionalisme excloent.

La furibunda reacció contra el famós relator, teatralitzada per l’oposició mediàtica i política a Sánchez, no busca un simple desgast del PSOE. Forma part d’una operació d’aniquilació de l’alternativa política. Els escarafalls d’ahir culminen mesos de crítiques per antipatriota i persegueixen trencar les files socialistes per provocar la desbandada i el pànic interior. Crear un escenari en què només sigui possible durant dècades la victòria de les dretes per inviabilitat de l’alternativa que configura l’actual aliança de les forces de la moció. I destruir el somni sanchista d’un gran espai de centre en què el PSOE pugui governar amb un Cs disfressat de fals libdem. Rivera ja no vol ser caporal de Sánchez perquè, en la nova era de les dretes que ell albira, creu que pot aspirar a general fruit del transvasament del PP cap a Vox. Ara, després de l’escomesa de l’ultraespanyolisme, a Sánchez li toca decidir: o fa avançar els acords amb els independentistes per crear un front contra la involució que li permeti tenir possibilitats de liderar l’Estat o es replega i es resigna a caure en la subsidiarietat més absoluta davant l’emergent poder “trifachito” –iceta dixit. Sánchez s’hi juga tant que s’ho juga tot. Molt més que un pressupost. I si li tremolen les cames està perdut. Les hordes de Sàuron assetgen La Moncloa. I ja se sap que els orcs oloren la por.