Espanya es devora

L’extrema dreta espa­nyo­lista (PP, Cs i Vox) ha con­vo­cat a cor­re­cuita una mani­fes­tació per a diu­menge a Madrid per “l’alta traïció” que suposa que el govern soci­a­lista hagi acce­dit a nome­nar un “rela­tor”, que ningú sap què és, en la taula pel diàleg oberta entre els par­tits cata­lans (els cata­lans!). Fins i tot la dreta que el PSOE du incor­po­rada en forma de barons ter­ri­to­ri­als ha bra­mat indig­nada. D’aquí a denun­ciar Pedro Sánchez per rebel·lió i sedició ja no queda res... Pas­sen els segles i, per molt que a l’Estat hi ha molta gent de bona volun­tat que de debò res­pecta Cata­lu­nya i vol arre­glar el con­flicte par­lant, no ens enga­nyem: la majo­ria hi ha estat sem­pre, és i seguirà sent anti­ca­ta­la­nista. I (als fets em remeto) no es pot par­lar, i ja no diguem arri­bar a cap acord, amb qui et con­si­dera una pos­sessió i només et vol assi­mi­lat. Per a qui no val la teva opinió sinó només la teva sub­missió, com un botí medi­e­val. Veient tal cris­pació, ati­ada per fis­cals, jut­ges i mit­jans, s’ima­gi­nen què pas­sa­ria si mai un govern esta­tal s’avingués a nego­ciar qual­se­vol votació a Cata­lu­nya, ni que fos sense efec­tes? Seria l’heca­tombe, gai­rebé una altra guerra civil.

Amb l’Estat no hi ha abso­lu­ta­ment res a fer, i para­do­xal­ment, gràcies a aques­tes reac­ci­ons, cada cop ho veu més gent a Cata­lu­nya, gent que mai ha estat inde­pen­den­tista però a qui la ultra­dreta domi­nant allà però mino­ritària aquí aca­barà empe­nyent a obrir els ulls. En la majo­ria de demòcra­tes que sí que hi ha a Cata­lu­nya és on rau l’espe­rança, i a fer-los veure que l’única sor­tida és la inde­pendència és on cal posar tot l’esforç per con­so­li­dar una majo­ria impa­ra­ble. Cai­gu­des les care­tes, aquesta Espa­nya devora i espanta molts dels seus fills, i dia a dia no ofe­reix res més que noves raons per fugir-ne.