Opinió

LA CRÒNICA

El pas dels anys

El rei Enric d’Anglaterra i el seu lloctinent Tomàs Becket s’han vist sorpresos per una tempesta quan estaven de cacera al bosc, i es refugien en una miserable barraca. Allà hi ha un home vell i la seva filla Guendolina, joveneta i molt bonica. El rei pregunta a Becket: “Tomàs, tu que tens respostes per a tot, com pot ser que un home tan lleig hagi tingut una filla tan formosa?” Becket contesta: “Aquest home, quan era jove, potser era un xicot ben plantat i va tenir una nit d’amor. Un minut en què ell també va ser rei. Després varen passar els anys, i la pobresa i la misèria el van convertir en un vell xacrós... Però la llavor ja estava sembrada.” (De Becket o l’honor de Déu, de Jean Anouilh).

Dilluns passat, 4 de febrer, l’església del Carme es va omplir de familiars i amics que volien retre un sentit comiat a la persona de Narcís Ferrer i Gironès, que havia traspassat. Una personalitat molt coneguda, assenyaladament catalana i gironina, amb una trajectòria vital llarga i coherent. Fou germà de Francesc Ferrer i Gironès, amb qui compartia l’esperança d’un futur lliure per a Catalunya. Una família d’ampli espectre, esposat amb Roser Avellí, d’un establiment prou conegut al Pes de la Palla. Era un home optimista, espontani, s’havia implicat en diverses activitats, voluntari a ajudar, i amb una vida familiar fecunda, però que també havia sofert un irreparable dolor.

En la seva joventut va participar i dirigí Els Pastorets de La Salle, i les altres actuacions escèniques d’aquell elenc. S’integrà en el quadre de veus de Ràdio Girona, quan aquella emissora era l’únic mitjà de difusió oral de la demarcació. Formà part de l’equip del programa religiós Resurrexit, i havia fet primers papers en les representacions del quadre de la ràdio en diversos escenaris. Intervenia igualment en les vetllades de Teatre Forum. Quan es va muntar a l’escenari del Teatre Municipal La Passió de Girona, amb text de Narcís-Jordi Aragó i Josep Maria Capella, i decoracions i vestuari de Joaquim Pla Dalmau, amb un centenar de figurants i gran desplegament de mitjans, va representar amb molta propietat la figura del centurió Marcel, orgullós amistançat de Maria de Magdala. Les representacions es varen fer al llarg de més de deu anys.

L’any 1964, quan feia poc que s’havia inaugurat el passeig Arqueològic, el Grup Proscenium va muntar-hi l’obra Becket o l’honor de Déu, de Jean Anouilh, amb gran espectacularitat. Ferrer personificava el rei Lluís de França. És per això que en record i homenatge a la seva trajectòria no ens resistim a publicar la seva imatge en aquelles vetllades. Així el recordem tal com era de jove, evocant l’autor francès: “Les persones passem, però la llavor resta sembrada.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.