El sexe

Hem passat una pila de dies escoltant notícies sobre pederàstia a l’Església catòlica. El mal és que això no és notícia: els sacerdots i els monjos han abusat manta vegades dels seus alumnes i dels seus escolans, per una raó, que Roma no permetrà mai de canviar: el celibat dels membres del catolicisme. M’ho he preguntat moltes vegades: per què la virginitat és un mèrit? Com es pot demanar a la gent que abandoni el sexe? El sexe forma part del cos, de la psicologia i, en definitiva, de la vida. L’horror al sexe és malaltís.

També he llegit textos molt encimbellats sobre el comportament dels patricis grecs i romans: eren pederastes tots ells, si bé estava mal vist quan es casaven. Catul, per exemple, ironitza genialment sobre el fet que l’adolescent amb qui compartia llit quan tenia pèl púbic ja no el volien. Cada època té els seus costums.

També he llegit, ai!, dissortades notícies sobre els abusos envers les dones, perquè la societat patriarcal creu que l’acte sexual és un acte de violència i una humiliació per a la dona. Quan va haver-hi l’amnistia, van sortir de la presó tots els criminals i tots els violadors. Els assalts i les violacions es multiplicaren. Recordo una companya que em deia: “A mi no em violaran.” Però poc després un violador l’empenyia al portal de casa seva només obrir la porta. Ella va dir al violador: “Si jo em deixo t’ho passaràs molt més bé.” El violador li va fúmer una pallissa i la va violar dolorosament.

Som doncs a davant de costums ancestrals i a davant de malalts mentals. Quin fàstic tot plegat! Tan imprescindible que és el sexe, que ha d’actuar amb una única condició: que siga compartit de gust, i que ningú no abusi de ningú!

Escric això a davant de TV3, que em facilita imatges de la manifestacioneta de Madrid: és evident que no és contra Catalunya, sinó contra Pedro Sánchez, i Catalunya només n’és l’excusa.

Quanta misèria!