Un judici polític

“Aquest és un judici penal amb totes les garanties, no mereix qualsevol altra qualificació.” L’advocada de l’Estat Rosa María Seoane va resumir en una de les primeres frases el que va ser l’essència de la segona jornada del procés contra els dirigents independentistes. Els fiscals del Suprem Javier Zaragoza i Fidel Cadena havien defensat el mateix en les intervencions precedents, encaminades totes a refermar que el de l’1-O no és un judici polític. “És el judici del triomf de la democràcia, del triomf de l’estat de dret i dels principis d’igualtat davant la llei”, va proclamar Cadena. Zaragoza va ser més bel·ligerant i va retreure a les defenses que pretenguin “desprestigiar la justícia espanyola” i “asseure l’Estat al banc”. Emergia en la duresa de les seves paraules el que és el gran temor de l’Estat.

Que Espanya i les seves institucions se saben situades al banc dels acusats, on podem veure els membres de l’anterior govern, la presidenta del Parlament, l’expresident de l’ANC i el president d’Òmnium, és evident. I que és un judici polític, per molta pàtina jurídica que les acusacions vulguin aplicar-li, també. És un procés contra els líders polítics i socials catalans que van gosar plantar cara a l’Estat, amb un relat retorçat d’allò que va passar i uns delictes més en sintonia al desafiament percebut que als fets. Si a això li sumem l’acusació popular de Vox, partit amb intenció de concórrer a les pròximes eleccions espanyoles, la naturalesa política queda fora de dubte. Per a tothom. Només calia mirar la portada del Financial Times, amb una foto dels 12 acusats. “Els catalans van a judici pel referèndum” era el titular. Les pretensions espanyoles, rebregades a la paperera.

Les declaracions dels acusats comencen avui amb la de l’exvicepresident del govern, Oriol Junqueras. Hi ha voluntat d’acusar un Estat superb que no ha tingut cap tipus de recança a reprimir i trepitjar drets fonamentals en defensa de la unitat. I que ara pateix per la imatge reflectida en el mirall del judici de l’1-O.