Notícies de la posteritat

Si el futur ja és incert, ¿què els diré de la posteritat? Josep Pla va morir desconfiant de la fidelitat pòstuma dels lectors. Nikolai Gogol va cremar (dues vegades!) la continuació de Les ànimes mortes, que mai no podrem llegir. El poeta Joan Vinyoli (1914-1984) es va sentir incomprès –o directament maltractat– pels seus coetanis. Afortunadament, de tant en tant la posteritat, si bé no esmena els errors del passat, com a mínim porta bones notícies; en aquest cas sobre Vinyoli. Ja fa alguns anys que ningú no dubta de l'enorme dimensió de la seva obra. «El gran segle de la poesia catalana, el que venint de Verdaguer dóna Maragall [...], Carner, Riba..., culmina en Vinyoli», ha escrit Enric Casasses, que li fa un lloc entre Foix, Espriu i Ferrater. Des de l'any 2001 disposem d'una edició digna de l'obra poètica completa a cura de Xavier Macià i, des de 2008, n'existeix una edició de butxaca, senzilla, però honorable. Els hereus del poeta van cedir l'any passat a Santa Coloma de Farners, on va passar la infància i l'adolescència, tot el seu llegat documental i bibliogràfic, amb el compromís municipal de catalogar-lo i difondre'l. De l'interès per Vinyoli n'hi ha exemples recents en les activitats del Centre Cultural la Mercè, les pàgines de Revista de Girona o l'homenatge celebrat fa uns mesos a Begur. I ara ens arriba, finalment, la biografia que ha elaborat Pep Solà a partir d'un minuciós treball de consulta i recopilació que inclou documentació com la correspondència que va mantenir amb Riba, Manent, Espriu, Foix o Ferrater. La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli (CCG Edicions, Biblioteca Valvi) es presentarà demà a la Fundació Valvi (20 hores). Si en Vinyoli vida i obra són indestriables, si va fer d'ell mateix, com Montaigne, la matèria dels seus llibres, un treball com el de Solà resultava imprescindible.