Tres Tombs

Ve la meva ger­mana Marta que viu a Mallorca a pas­sar un cap de set­mana amb la família i les amis­tats, i li fa riure que per diu­menge, en ple febrer i quan fa gai­rebé un mes de Sant Antoni Abat, hi hagi pro­gra­mats els Tres Tombs. A Mallorca aquesta rua amb ani­mals es fa el dia de gener que toca, sigui labo­ra­ble o fes­tiu. Sant Antoni és tan impor­tant en el seu calen­dari que els mallor­quins que es diuen Antoni o Toni cele­bren l’onomàstica aquest dia. Els Antoni cata­lans en vene­ren un altre.

Com que hi ha pocs ani­mals, ens els hem de repar­tir. Un dia actuen en un poble, un dia en un altre i nosal­tres ens tro­bem a la cua. Altres anys hem fet els Tres Tombs al març. Diria que fins i tot al juny. És com una com­pa­nyia de tea­tre en gira. Un dia, fa molts anys, vam por­tar al Tea­tre Monu­men­tal L’auca del senyor Esteve, que uns mesos abans s’havia estre­nat a Bar­ce­lona. El gerent ens va pre­gun­tar si volíem l’obra amb gegants o sense. A la pro­cessó de Cor­pus que els pro­pi­e­ta­ris de La Pun­tual miren des de la porta de la mer­ce­ria, San­ti­ago Rusiñol havia pre­vist la presència de gegants. Si volíem la pro­cessó amb gegants, la fac­tura de la com­pa­nyia s’enca­ria. Hi havia la pos­si­bi­li­tat de con­vo­car els gegants de la ciu­tat, però els por­tants s’hi van opo­sar. “Les nos­tres figu­res no són una atracció.” La com­pa­nyia va venir amb els seus. La pro­cessó també s’havia de nodrir d’extres: “Els apor­teu vosal­tres o ho fem nosal­tres?” Vam mobi­lit­zar amics i un grup de nens i nenes que aquell any havien fet la pri­mera comunió i van poder amor­tit­zar el ves­tit d’un sol ús. Sem­blant­ment, a cada poble per on pas­sen, s’afe­gei­xen als Tres Tombs iti­ne­rants els gos­sos, gats i cana­ris locals, por­tats pels seus amos. També algun cavall. L’amic pagès Pere Ribosa de Cabrera de Mar en cria. Cada any el veig aquest dia, mudat dalt el cavall estri­jo­lat i llu­ent. Diu­menge que ve, anirà a un altre poble. Els con­tem­pla­tius dels ani­mals havien cele­brat molt la des­fi­lada. Ara, des que s’ano­me­nen ani­ma­lis­tes, mani­fes­ten reticències. Les bèsties no són un espec­ta­cle, no es poden dur d’un cantó a l’altre del país en trans­ports poc con­for­ta­bles. Em sem­bla que els Tres Tombs tenen el futur tan negre com el zoològic de Bar­ce­lona admi­nis­trat per Ada Colau. Sem­pre ens que­da­ran les trac­to­ra­des de quan en Pere Ribosa i els seus com­panys de rua s’enfa­den i no estan per dis­fres­ses. “I el tor­tell de Sant Antoni, quan el men­geu?”, em pre­gunta la Marta. Els pas­tis­sers, que es dis­tin­gei­xen per ser esclaus del calen­dari, aquest dia es tor­nen fle­xi­bles i couen els tor­tells quan pas­sen els Tres Tombs, sigui al març o al juny.

“El país en crisi i tu par­lant de Tres Tombs.” Doncs què? I altres els orga­nit­zen, i a més avui és diu­menge i la pro­cessó és llarga i el ciri curt.