El zoològic

El pare va rebre l’encàrrec de dibuixar els animals del zoològic de Barcelona per il·lustrar els panells informatius de davant de cada gàbia, i si feia festa de col·legi l’acompanyava. M’hi avorria. Cap responia a les expectatives: els lleons endormiscats, les girafes encarcarades, els rinoceronts desconjuntats, els hipopòtams quiets com una roca, els elefants amb la trompa oscil·lant sense decidir-se a fer res... Només les mones articulaven moviments distrets. El cine dels dissabtes oferia dels animals imatges més vives. Anava a esmorzar prop de la Dama del Paraigua. La senyora representada tampoc no feia res. Qui es recorda de la Dama del Paraigua? En aquell temps era més símbol de Barcelona que ara la Sagrada Família.

Vaig trigar potser quaranta anys a tornar al zoològic. L’hora de la visita va coincidir amb la de dutxar els elefants. Els vaig veure molt contents, diria entusiasmats. Els lleons seguien dormint, però és que, com ens ensenyen els gossos i els gats, els mamífers tendeixen a la dormició i a desvetllar-se només quan tenen gana o per anar a passeig. Els humans, si a base de disciplina no haguéssim concentrat a la nit les hores de dormir, ens passaríem el dia fent becaines. Ja m’ho sabran dir quan es jubilin. O el dia que els robots ens ho facin tot. El cine dels dissabtes era fals: els animals salvatges tenen tendència a la immobilitat. Quan s’eixoriveixen és per fer una maldat. La feina al camp, a la fàbrica o als despatxos està pensada perquè no anem a queixalades per proveir-nos d’aliment quan ens despertem.

L’alcaldessa Ada Colau vol tancar el zoo i indultar els estadants. La idea és que els animals han de viure en els seus paisatges naturals. No sé què dir-li ni si els animals hi estarien d’acord. Hi ha a les sabanes qui dutxi els elefants? L’altre dia vaig veure en un documental com una bandada de panteres en perseguia una de girafes. L’objectiu era immobilitzar-les partint-los les cames. Des de la seva alçada, les girafes del zoològic observen molt tranquil·les les panteres que no les poden atacar ni pensen a fer-ho perquè els dietistes del parc els ofereixen la carn pelada i desossada. Hi ha animals que trien viure al zoològic: les formigues, les vespes, els pardals, els coloms... Quan anava al parc els formiguers m’havien arribat a distreure més que els ossos mig desmaiats. Però si prescindim de les mones, ¿qui ens farà reflexionar d’on venim i quina fila fem per molt que vestim d’Armani?

El pare va il·lustrar un cartell que convidava a visitar el zoo. S’hi veia un home tancat en una gàbia i un elefant lliure observant-lo. Ada Colau hauria aprovat la ironia. Nosaltres també: si els animals no han d’estar entre reixes, molt menys els homes pacífics que reclamen el seu hàbitat.