Un clam per la diversitat

Ocasionalment, passa que et trobes amb un llibre, una obra de teatre, una cançó o una exposició que t’atrapa, et commou i et fa reflexionar en profunditat. És el cas de la mostra dedicada a Lorenza Böttner a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, que va finalitzar a la primeria de febrer. El xoc que generava l’exposició precisa d’un pòsit per pair-la i endreçar les idees que sorgeixen de constatar com un món ocult se’t fa evident i t’assalta de forma abrupta.

Sí, l’exposició Rèquiem per la norma, comissariada per Paul B Preciado, ha estat una descoberta majúscula de l’artista, una transgènere sense braços que pintava amb la boca i amb els peus. La trajectòria de Lorenza Böttner (Punta Arenas, Xile, 1959 - Munic, Alemanya, 1994) representa, tal com s’explicava a l’exposició, “una de les crítiques més agudes als processos de discapacitació, dessexualització, internament i invisibilització a què són sotmesos els cossos amb diversitat funcional i els cossos transgènere. Mitjançant la fotografia, la pintura i la performance, la seva obra constitueix un himne a la dissidència corporal i de gènere”. És així, la mostra rebentava el pensament convencional, des del vessant artístic fins també a les relacions entre el que considerem normal i el que entenem que és patològic. “L’obra de Böttner qüestiona i desestabilitza les relacions de poder entre masculinitat i feminitat, validesa i invalidesa, però també entre pintura i dansa, entre dibuix i performance, i reclama una altra epistemologia, una altra manera de mirar i de narrar que redistribueixi i democratitzi els cossos i els òrgans (mans, peus, boca, pell...) en la pràctica artística.”

La biografia de l’artista és absolutament inusual: nascuda com a Ernst Lorenz Böttner a Xile, en el si d’una família alemanya, als 8 anys va tenir un accident en què va perdre els dos braços. Educat a Alemanya, en Lorenz va estudiar amb nens amb deformacions i va ser tractat com a discapacitat, però més endavant va optar per un camí lliure i radical enfrontant-se al diagnòstic mèdic i a les expectatives socials: va estudiar a l’Escola Superior d’Art de Kassel i es va iniciar en la pintura i a fer performances encarnant una identitat femenina sota el nom de Lorenza Böttner. Més endavant, es va mudar a Barcelona l’any 1982, on va relacionar-se amb diversos artistes locals, i, deu anys després, l’any 1992, es va convertir en Petra, la mascota dels Jocs Paralímpics dissenyada per Mariscal. Dos anys més tard, la Lorenza va morir als 33 anys, per complicacions relacionades amb la sida.

Després d’una mostra del seu treball a la Documenta 14 de Kassel, aquesta exposició ha estat la més completa dedicada mai a Lorenza Böttner, duent a terme una proposta excel·lent que no només era un apassionant descobriment de l’obra i de la figura de l’artista, sinó també un clam totalment vigent pels drets de les persones transgènere i amb diversitat funcional i una reivindicació al seu dret a ser. Una exposició realment commovedora, que et fa pensar, d’aquelles que t’acompanyen per sempre.