57.378

Últi­ma­ment hem pogut sen­tir molt allò que una men­tida no es con­ver­teix en veri­tat a còpia de repe­tir-la. El mateix que va dir Jordi Sànchez al fis­cal dijous al Tri­bu­nal Suprem; que per més que anés repe­tint que el 20 de setem­bre del 2017 es van mal­me­tre uns cot­xes davant d’Eco­no­mia, i anés ense­nyant les fotos, no con­ver­tia aquell fet en més greu del que va ser. Però les coses han sor­tit tant de mare que el fis­cal creu que l’estat de qua­tre cot­xes i el con­tin­gut de qua­tre piu­la­des són prou motiu perquè una per­sona es passi 17 anys a la presó. Així que no ha de sor­pren­dre que l’acu­sació pre­gunti als acu­sats si són socis d’Òmnium Cul­tu­ral, com si això fos motiu de sos­pita sobre el com­por­ta­ment d’aque­lla per­sona. Com si fos delicte. Quan ja fa una quants anys em vaig con­ver­tir en la sòcia número 57.378 d’Òmnium, mai em va pas­sar pel cap que podia estar come­tent un delicte, que podria arri­bar a ser sub­jecte de sos­pita. No hi va haver cap moti­vació política, va ser una manera espontània de com­plir un desig de for­mar part d’una família amb uns prin­ci­pis tan poc sos­pi­to­sos com la defensa de la llen­gua, la cul­tura, l’edu­cació i la cohesió social del meu país. Des d’aquell moment, el crei­xe­ment de l’enti­tat ha estat espec­ta­cu­lar, a punt d’arri­bar als 140.000 socis. I si al Tri­bu­nal Suprem les coses seguei­xen igual, a final del judici aquesta xifra es que­darà curta. Perquè aquesta vegada sí que a còpia d’anar pre­gun­tant als acu­sats si són socis d’Òmnium, el que fan les acu­sa­ci­ons és aju­dar a fer la pilota més grossa. O sigui, que fan aug­men­tar de manera espec­ta­cu­lar les peti­ci­ons per ser-ho. Com a exem­ple, Òmnium Gironès ha mul­ti­pli­cat gai­rebé per cinc el nom­bre de socis en cinc anys. Dona­des les cir­cumstàncies, és lògic que mol­tes per­so­nes hagin fet el pas per motius polítics, però també per soli­da­ri­tat i suport a una enti­tat amb prop de 60 anys d’història. I una enti­tat que no es pot resu­mir en la imatge del seu pre­si­dent sobre un cotxe. No ente­nen que ser soci d’Òmnium no té res a veure amb una rea­li­tat inven­tada. No ente­nen que ser soci d’Òmnium és, ara més que mai, un motiu d’orgull. Dimarts, quan Jordi Cui­xart declari davant el Tri­bu­nal Suprem, uns s’ado­na­ran de l’error que han comès, tot i que lògica­ment no ho reco­nei­xe­ran mai. I els altres, els socis, con­fir­ma­ran l’encert de for­mar part d’una família com aque­lla.