Acantonats

Un director de cinema, Spike Lee, en rebre un dels premis Oscar d’enguany, ha aprofitat el moment per manifestar la seva opinió política, com si estigués en els premis Gaudí. Ha recordat a Hollywood i al món que l’any que ve toca elegir president –per cert, és una sort tenir eleccions a data fixa, no com aquí, que es fan quan li sembla al govern cessant– i que hem d’estar tots en el cantó correcte de la història (“on the right side of history”). No sorprèn gens que s’inflami en contra de la reelecció de Trump i a favor del, encara desconegut, candidat demòcrata; però això de dividir els electors entre els que fan la tria correcta i els que en fan una d’incorrecta és baixar el primer escaló de la davallada al totalitarisme. La primera premissa de la democràcia és que els electors saben què fan i són igualment respectables, que tots voten en consciència i en defensa dels seus interessos. El president Torra també ha dit vegades que el seu govern està en el cantó correcte de la història, però s’absté d’aplicar la llei de transitorietat jurídica, per no prendre més mal. Tan bon punt un règim proclama tenir a favor seu el vent de la història, deixa de convocar eleccions lliures, sempre ha sigut així. Si la història té un sentit, si ens porta a alguna meta prefixada, convé deixar-ho al debat filosòfic. Val més pensar que és un conte explicat per un idiota, ple de soroll i fúria, que no significa res, com diu Macbeth, que no pas deixar que els polítics ens divideixin entre bons i dolents i ens vulguin fer creure que ens guien pel bon camí.