‘InfoK’, ara

Dilluns, dos quarts de vuit del ves­pre. A casa, tots qua­tre asse­guts a taula, per sopar. Posem l’InfoK perquè trac­ten els nens com a nens; no com a adults, però tam­poc com a idi­o­tes. Pri­mera frase que sona: “Sabeu què són els abu­sos sexu­als?, us ho expli­quem!”, així, amb excla­mació. Mira­des còmpli­ces de tràngol entre mare i pare. A través de la comu­ni­cació no ver­bal, acor­dem que enda­vant, que ni can­vi­a­rem de canal ni farem cap comen­tari: la con­fiança cap a l’InfoK és abso­luta. I un cop més, no va fallar. Van trac­tar la qüestió amb una bar­reja exqui­sida de sen­si­bi­li­tat i peda­go­gia. No es va pecar de cap extrem: ni eufe­mis­mes (el penis és penis i la vulva és la vulva) ni tam­poc cap con­cessió a l’espec­ta­cu­la­rit­zació d’una matèria tan deli­cada. Val a dir que una part de la peça va dis­po­sar de l’ajuda ines­ti­ma­ble d’una psicòloga de la Fun­dació Vicki Ber­na­det, enti­tat que lluita con­tra els abu­sos sexu­als infan­tils. Un sim­ple exer­cici, com el d’expe­ri­men­tar què passa quan una per­sona et mira massa, de massa prop, massa temps, és sufi­ci­ent per fer aflo­rar –i a la llarga impe­dir– un abús. Defen­sar o ata­car l’InfoK quan fa un repor­tatge sobre la Via Cata­lana és fàcil: es tracta de treure el tam-tam de la tribu i des­tros­sar els mati­sos. (De res va ser­vir expli­car que l’InfoK explica l’actu­a­li­tat, tota, i, per tant, si hi ha una mani­fes­tació que tra­vessa Cata­lu­nya de punta a punta és lògic que se n’informi els menuts. Com va pas­sar al cap d’un mes amb la mani­fes­tació del 12 d’octu­bre, però d’allò ja se’n va par­lar menys.) Però és en qüesti­ons tan con­tro­ver­ti­des com els abu­sos sexu­als quan hom s’hau­ria d’ado­nar de la neces­si­tat, bon­dat i idoneïtat d’un pro­grama d’aques­tes carac­terísti­ques. L’abús infan­til pot afec­tar, per desgràcia, qual­se­vol família, sigui inde­pen­den­tista, uni­o­nista, fede­ra­lista o mixta. I que la tele­visió pública en parli (i més amb la manera amb què ho va fer) és una demos­tració, per si sola, sobre el perquè de la seva existència.