Perjudicis culturals

“Ya está Francesc con sus cosas.” Francesc és Francesc Fontbona, eminència de la història de l’art, que dimecres vam entrevistar amb motiu del llibre que ha publicat, Art, plaer o penitència?, un recull dels seus assaigs. La frase que encapçala aquest petit escrit venia al cas de la seva experiència com a membre durant dotze anys de la Junta de Calificación, Valoración y Exportación de Bienes del Patrimonio Histórico Español. Aquest organisme del Ministeri de Cultura es va aprofitar (en el millor sentit de la paraula, però una mica del pitjor també) del seu ull per detectar obres que podien enriquir les col·leccions públiques. Fontbona, però, tenia una visió de l’Estat molt diferent de la de la resta d’integrants de la junta. On ell veia un territori (català, andalús, basc, gallec...), els altres només hi veien una ciutat, Madrid. Catalunya ha sofert grans perjudicis culturals per culpa d’aquestes estructures i mentalitats centralistes. Ho hem tornat a veure amb el sopar del Mobile World Congress, que es va celebrar al MNAC. El govern espanyol va decidir de manera improvisada i capritxosa el tancament del principal museu català durant tot un dia com si fos el seu cortijo en contra de l’opinió de les autoritats catalanes. Que fins i tot gosin grapejar les nostres institucions culturals diu molt de l’estima que ens tenen. “Ens ho hem de fer tot nosaltres”, rebla Fontbona en el seu llibre. Llegeixin-lo, que no els decebrà.