A la tres
L’aeroport n’és l’exemple
El president Sánchez és a la recta final de la seva legislatura (dimarts vinent ha de signar el finiquito per poder anar a eleccions el 28 d’abril) i ho fa amb la millor metàfora del que ha estat el seu govern. Ahir, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, va ser al Prat de Llobregat per formalitzar el canvi de nom de l’aeroport, que ara es passarà a dir Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. A banda que més llarg impossible, és un fidel reflex del que ha estat fins ara Sánchez. Molta importància a les formes, cap canvi de fons. Un bon dia (i això sí que és un gran reflex de com creuen els Icetas de torn que s’ha de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya) alguna ment brillant va decidir que una manera de tenir contents els catalans díscols era canviar el nom del seu aeroport. Però, com ho fan? Via Consell de Ministres, sense cap consulta prèvia al govern català, sense cap concurs d’idees, sense cap acord previ, i anunciant-ho en el polèmic Consell de Ministres que van venir a celebrar a la capital de la colònia catalana el 21-D, l’aniversari del triomf electoral (del nou triomf electoral) de l’independentisme a Catalunya. Ni van parlar de traspassos de l’aeroport, ni de gestió compartida, ni de quines millores caldria fer-hi, ni de quina manera el govern català podria ser decisiu en aquesta infraestructura ni de res de fons. Simplement, un canvi de nom. Fet per decret, sense consultar, i posant un nom sobre la taula –el de Josep Tarradellas– que ningú amb un dit de seny pot discutir massa. Perquè Tarradellas és un bon nom per a l’aeroport, però a mi se me n’acudirien uns quants més (i al govern suposo que també) si algú ho hagués consultat. Però vaja, res. Res de fons. Només formes. Amb l’aeroport, amb la majoria d’infraestructures del país i, és clar, sobretot, amb allò que els hauria de preocupar més, que són les relacions entre Catalunya i Espanya. Ni un pas, no ha fet Sánchez. Se’n va (se n’anirà dimarts vinent) de la mateixa manera que va arribar. Anunciant grans mesures (la majoria de les quals no es compliran) i fent molt fum. Més preocupat pel nom que per la cosa. L’acte d’ahir al Prat no era només un canvi de nom de l’aeroport. Era, com els deia, una gran metàfora. L’epíleg de la seva legislatura.