Vostè és important

Ja fa força temps que l’actualitat política ens dona pocs respirs. I encara menys n’hi haurà aquesta primavera, durant la qual encadenarem pràcticament uns comicis electorals rere uns altres –primer els espanyols i després els municipals i europeus, que sapiguem de moment. Això comporta una campanya permanent. De fet, ja hi som immersos ara cada dia. I pels voltants hi haurà la fi del judici contra els presos polítics i ja veurem quan arribarà la sentència i quines repercussions genera. En definitiva, que no hi haurà motiu per estar avorrits. Però s’ho poden prendre pel costat positiu. A partir d’ara, vostès són el més important. Són la prioritat, no en tinguin cap dubte. Tots els partits reivindicaran les seves necessitats i ja poden comptar que es comprometran a solucionar-ho en breu. I rebran un munt de cartes personalitzades. I es trobaran els polítics a peu de carrer. I els encaixaran les mans. I els demanaran l’opinió. I voldran saber què troben a faltar, quines són les seves queixes i quines propostes els fan. I els regalaran algun globus o un bolígraf, fins i tot. I està molt bé aquest interès. De fet, aquesta actitud hauria de ser gairebé permanent. Però el problema és que es fa excessivament palès quan es voregen les eleccions. I en ocasions és tan artificial, postís i fingit que fa certa vergonya aliena. I el ciutadà no és ruc, malgrat que alguns candidats els tractin com a tal.