Les restes de les torres

De tor­nada a casa fa dies que veig en un voral les res­tes d'una torre de mit­jana tensió que va caure ara fa un mes, durant la nevada. Els fer­ros recar­go­lats i enne­grits que un dia van sem­blar prou forts per aguan­tar els cables que por­ten cor­rent a un munt de cases jeuen aban­do­nats no gaire lluny d'on s'aixeca la nova torre, aquesta sí, ben llu­ent. Pas­sen els dies i ningú s'emporta tot aquell munt de fer­ra­lla. Com aques­tes res­tes aban­do­na­des, n'hi ha unes quan­tes arreu de la geo­gra­fia giro­nina, record del tem­po­ral que fa un mes va tras­bal­sar durant uns dies les nos­tres vides. No acabo d'enten­dre com és que els ope­ra­ris que van aixe­car la nova torre no es van endur les res­tes de la vella. Deu ser com­petència d'una altra empresa, però aquesta, i van pas­sant els dies, no apa­reix per enlloc. Com tam­poc ho fan els lla­dres que dia sí i dia també s'empor­ten arreu i cap a casa cables de telèfon, cam­pa­nes i tot el metall amb un cert valor que poden. Ja es veu, però, que el ferro de les tor­res tom­ba­des no val ni l'esforç de reco­llir-lo. Pot­ser per això és que van caure com man­tega...