Es van cansar de pegar

José Antonio Nieto és l’home que ho sabia tot, tots els detalls de la violència policial durant l’1-O que ni Mariano Rajoy, ni Soraya Sáenz de Santamaría, ni José Ignacio Zoido assumeixen, va ser el senyor que va proposar que fossin 6.000 els piolins, era l’home de qui esperaven la informació provinent de la delegació del govern a Barcelona, la persona de la qual surten les tesis que Enric Millo repetia com un lloro, com ara que tècnicament no hi va haver càrregues policials. L’ex-secretari d’estat de Seguretat va admetre haver dissenyat el dispositiu policial, però va dir que va deixar al lliure arbitri dels responsables de cada unitat de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil decidir la ruta de col·legis electorals on anar a pegar a votants. Tot plegat és menys creïble que Nieto mossegui un gos, per utilitzar els seus símils. L’home va concretar que els piolins van sortir del port a les cinc del matí i que van deixar de pegar al migdia no perquè truqués cap líder mundial a Rajoy per esbroncar-lo, sinó perquè els pobres agents es van quedar sense energia, per una qüestió física, de jornada laboral. “No podia exigir-los” que tanta intensitat “es perllongués més”, es veu. Normal, si els alimentaven amb unes tristes croquetes. Resulta que es van cansar, es van cansar de pegar a votants, es van cansar de donar puntades de peu voladores, de repartir cops de porra als caps, de tirar a terra àvies, de trencar extremitats, estirar cabells i disparar bales de goma en retirada. Com a màxim, Nieto va admetre “erosions”. Es van produir “erosions a algunes persones” a l’hora d’arrencar cebes, però “l’ús de la força va ser el mínim imprescindible”.

Diu el president andalús, Juanma Moreno, que la Generalitat “trepitja” els andalusos d’origen a Catalunya, però qui va venir a trepitjar-los, literalment, va ser la Guàrdia Civil i la Policía Nacional al crit d’“a por ellos”, sota les ordres, per cert, d’un José Antonio Nieto cordovès i d’un José Ignacio Zoido sevillà, tots ells, militants del PP.