La tebiesa que encoratja els excessos del PP al Cabanyal

L'ampli­ació d'una avin­guda pel mig del Caba­nyal, l'històric barri de València, és l'últim exem­ple de la indis­si­mu­lada depre­dació urbanística que prac­tica l'Ajun­ta­ment de Rita Bar­berá (PP), però també una mos­tra de la feblesa dels meca­nis­mes de defensa de la soci­e­tat civil –els veïns orga­nit­zats– con­tra el tot­po­derós apa­rell admi­nis­tra­tiu i la indolència judi­cial. El litigi, que ja fa una dècada que dura, va expe­ri­men­tar un gir ines­pe­rat l'any pas­sat, quan el Tri­bu­nal Suprem va ator­gar el paper d'àrbi­tre al Minis­teri de Cul­tura perquè deter­minés si els ender­rocs del con­sis­tori repre­sen­ta­ven un espoli del patri­moni cul­tu­ral o no. El depar­ta­ment de González-Sinde, ava­lat per sòlids infor­mes tècnics, va con­cloure que les demo­li­ci­ons eren, en efecte, un espoli i, en con­seqüència, les va pro­hi­bir. Però el PP valencià no coneix límits, i ha igno­rat l'ordre minis­te­rial amb la cober­tura legis­la­tiva de les Corts Valen­ci­a­nes, que han impro­vi­sat una llei que revoca de facto les dis­po­si­ci­ons del govern espa­nyol. I els ender­rocs han tor­nat, i ho han fet amb una redo­blada opo­sició veïnal i amb la inex­pli­ca­ble col·labo­ració del dele­gat del govern, Ricardo Peralta, a les ordres del qual hi ha els agents de la Policía Naci­o­nal que, lluny de man­te­nir un paper secun­dari, van faci­li­tar l'accés de les exca­va­do­res a colp de porra, alhora que la soci­a­lista Alborch dema­nava «tran­quil·litat» en una escena sur­re­a­lista. La tèbia posició del govern espa­nyol palesa una certa clau­di­cació res­pecte del PP, que se n'ha apro­fi­tat i con­ti­nua el pla desen­vo­lu­pista, enco­rat­jat, d'una altra banda, per la resistència dels tri­bu­nals ordi­na­ris a para­lit­zar els ender­rocs men­tre es resol el con­flicte com­pe­ten­cial. I els veïns, des­em­pa­rats.