Fals testimoni

A l’inici d’aquest judici polític infame, amb les declaracions dels acusats, semblava que l’acusació anava completament a cegues. Alguns dels més ben pensats cantaven victòria i, fins i tot, hi havia qui s’atrevia a lloar la temprança del jutge Marchena, que, no ho oblidem, és considerat un home de confiança pels membres del PP. A mesura que han anat passant els dies i que han aparegut determinats testimonis és quan es veu on hi ha la trampa. Una instrucció feta per càrrecs policials que es dedicaven a insultar l’independentisme des de les xarxes socials. Una secretària judicial, presentada com a víctima traumatitzada, que feia exactament el mateix. Situats ben lluny de la neutralitat funcionarial, el sistema presumeix veracitat als que ja venien de casa amb el partit pres. El fals testimoni és una falta molt greu en la nostra tradició cultural. La Bíblia mateix s’hi refereix diverses vegades. Sentències com ara “No escampis falsos rumors. No vagis a favor del culpable donant un fals testimoni”, “Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura”, o bé, “Un fals testimoni no quedarà impune, no s’escaparà el qui calumnia”, en són alguns exemples. És clar que no cal anar als textos sagrats per trobar arguments, sinó que n’hi ha prou amb la llei vigent, que estipula penes de privació de llibertat per a qui menteixi deliberadament en el testimoniatge d’un judici. Esperarem asseguts la presó i la inhabilitació per a qui s’inventa allaus humanes, llançaments d’objectes, sent veus de persones que no eren al lloc dels fets i posa paraules imaginades en boca dels altres. Dades perfectament comprovables, no pas subjectes a interpretacions o opinions, de les quals n’esperarem la investigació en una butaca orellera per si ens agafa son. Perquè la llei són ells, que se la fan i se la desfan, que se la salten quan convé i que la sacralitzen contra qui calgui. Un record especial, avui dia 8 de març, per les preses polítiques i les exiliades.