Opinió

Tribuna

Generacions futures

“No n’hi ha prou de deixar el món tal com l’hem trobat. Cal actuar-hi per millorar aquelles dimensions obscures de la realitat natural, social i política

Hem pres consciència que les nostres accions o omissions no solament tenen conseqüències en el present, sinó també en un futur llunyà. Ras i curt, som responsables de la qualitat de vida de les generacions futures. En el futur, els homes i les dones del present ja haurem deixat aquest món, però la nostra petjada pot ser decisiva per als qui vindran.

Els qui vindran tenen dret a viure en un entorn bell, càlid i agradable, pacífic, en el qual hi hagi les reserves naturals necessàries per exercir dignament la vida i poder pal·liar les múltiples necessitats de la condició humana. Alguns presagis expressats en la literatura i, especialment, en el cinema representen un futur món devastat, embrutit, poblat de màquines i robots que engoleixen els éssers humans; un món enrunat en el qual l’aigua escasseja i els boscos han desaparegut i on els homes i les dones lluiten entre ells per sobreviure.

Aquestes distòpies que tant ressò han tingut en l’espai audiovisual, són representacions fictícies, però introdueixen por en l’imaginari col·lectiu i una certa consciència que el futur és a les nostres mans i que, per tant, som corresponsables del que fem o deixem de fer. Cal fer veure que el futur no està escrit, ni prèviament determinat, sinó que és radicalment obert i que tenim capacitat racional per dissenyar-lo i projectar-lo tot assumint, a la vegada, que hi ha sempre una dimensió d’incertesa, de novetat que no podem preveure, ni calcular de bell antuvi per molt que ens hi obstinem.

Sabem que hi ha recursos per a tots; tenim, a més a més, mecanismes per fer arribar recursos allí on no n’hi ha de manera natural. Ens cal, però, aprofundir en la consciència planetària i superar la vella dicotomia entre nosaltres i ells. Mentre encara existeixi una consciència provinciana, que separi com en l’antic maniqueisme, entre els qui valen i els qui no, aquesta consciència còsmica resta per estrenar.

Cal fer veure que, més enllà de les legítimes diferències i singularitats, pertanyem a un mateix món, naveguem en la mateixa barca i que, si entra aigua per algun forat, tota la barca s’acabarà enfonsant. Ens cal aprofundir en aquest concepte de consciència còsmica i, molt probablement, ens hi poden ajudar autors com ara Pierre Teilhard de Chardin i la seva visió del cosmos com un Tot que flueix del punt alfa al punt omega o bé el mateix Fiódor Dostoievski i el seu sentit de fraternitat universal.

En definitiva, la qüestió clau que estem tractant d’indicar i que està en el cor d’aquesta nova línia de pensament amb la qual sintonitzem és que el planeta no és propietat, ni possessió de l’home. És un do rebut, un àmbit de realització de la llibertat, un espai per créixer i expressar els propis talents, una meravella fràgil que cal servar i deixar a les generacions futures.

No n’hi ha prou de deixar el món tal com l’hem trobat. La passivitat no és el meu model. Cal actuar-hi per millorar aquelles dimensions obscures de la realitat natural, social i política. Cal deixar el món millor de com s’ha trobat, si és possible; per això és bo produir i generar entorns on sigui més agradable i fàcil la vida humana. En el fons de l’ànima humana hi ha un creador que tracta d’expressar bellesa i bé a través de la seva acció en el món.

No hi ha dubte que el futur es construeix en el present i que el present és la conseqüència del passat. Hi ha un fil històric que, sense caure en el fatalisme, ni en el determinisme, és clarament visible en molts processos actuals. Som la resultant de les decisions que els homes i les dones del passat varen prendre.

Una proposta ètica sensata ha de tenir prou humilitat per esguardar el passat i recollir els millors valors de la tradició i aprendre dels errors i de les marrades; però, a la vegada, ha de saber anticipar els possibles futurs, perquè les decisions del present no solament generin un bé als homes i dones vivents ara i aquí, sinó també als qui tindran la immensa oportunitat d’existir en el futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.