Benoît Hamon

Ben­vol­guts lec­tors. Pot­ser us pot sem­blar con­tra­dic­tori que tracti avui una gale­ria amb el nom d’un polític francès, que actu­al­ment no està en la pri­mera línia política de l’Estat gal; tot i que –ja ho veu­reu més enda­vant– el nom de Benoît Hamon està, en aquests moments, en ebu­llició en la política cata­lana i euro­pea, molt vin­cu­lat a la política de pro­xi­mi­tat de casa nos­tra. Cal no obli­dar que Benoît Hamon va ser el pri­mer, i espero que no sigui el dar­rer, que va atu­rar, va vèncer –en unes elec­ci­ons inter­nes del Par­tit Soci­a­lista–, l’ine­fa­ble i reac­ci­o­nari jacobí Manuel Valls.

Doncs bé, l’1 de març Benoît Hamon va fer un des­plaçament, una visita a la Cata­lu­nya del Nord. Més con­cre­ta­ment a Prada de Con­flent. Per trac­tar, en prin­cipi, la pro­blemàtica fer­roviària de la zona amb l’asso­ci­ació TET (Train en Têt), encapçalada per l’amic i col·labo­ra­dor de Ràdio Arrels Enric Bala­guer, arran del greu acci­dent, ja fa mesos, entre un tren i un autobús a Millars, amb la con­seqüència social fatal (a banda de les vícti­mes) que la SNCF va fer tan­car “pro­vi­si­o­nal­ment” la línia del tren con­ven­ci­o­nal, impres­cin­di­ble per a l’equi­li­bri ter­ri­to­rial, entre Per­pinyà i Vila­franca del Con­flent.

D’aquesta manera, aquesta poc cone­guda a ca nos­tra per­so­na­li­tat política fran­cesa va interes­sar-se per les pro­blemàtiques soci­als de ter­ri­to­ris molt lluny de París; i, en aquesta sen­tit, Benoît Hamon –que sem­pre ha defen­sar el dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels pobles– va decla­rar tenir la ferma volun­tat política de ser pre­sent a Madrid i retro­bar-se amb els pre­sos polítics cata­lans.

A més, l’exdi­ri­gent del PSF no ha estal­viat crítiques cap a les polítiques dre­ta­nes, cen­tra­lis­tes, insen­si­bles i poc solidàries del govern francès de Macron i les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees –espe­ci­al­ment la Comissió Euro­pea– envers la repressió i la vio­lació dels drets fona­men­tals en un Estat espa­nyol amb una justícia amb molt poca cre­di­bi­li­tat i inde­pendència i una democràcia de molt baixa qua­li­tat.

En síntesi, en la mateixa línia de coherència política, com­promís social i defensa dels pobles d’Europa d’un cata­lanòfil com és l’euro­di­pu­tat inde­pen­dent del grup dels Verds José Bové (que fa uns dies va tenir una magnífica inter­venció en el pro­grama FAQS de TV3 de dis­sabte al ves­pre). Amb la idea que una altra Europa és pos­si­ble i necessària, més enllà de l’eco­no­mi­cisme irra­ci­o­nal, la burocràcia i la defensa dogmàtica dels vells i caducs estats cen­tra­lit­za­dors. Benoît Hamon és una figura política franco-française que entén la democràcia, Cata­lu­nya i les seves jus­tes rei­vin­di­ca­ci­ons que cal tenir molt en compte en el mogut pano­rama polític euro­peu.