Un parlament a judici

El ritme frenètic de la successió interminable de testimonis al judici a l’independentisme que s’està perpetrant al Tribunal Suprem –un ritme que atempta contra el dret de defensa dels acusats que segurament tindrà repercussions a Estrasburg– ens fa perdre de vista aspectes col·laterals que són d’una gravetat extraordinària, perquè dinamiten els fonaments de la democràcia representativa. La presidenta del Parlament, molts diputats, membres de la mesa, el lletrat major i altres lletrats del Parlament. Tots asseguts en una sala del Tribunal Suprem per declarar sobre la seva activitat parlamentària. Un atemptat contra la divisió de poders i un dany irreparable al sistema democràtic. En qualsevol sistema democràtic mínimament homologable, l’activitat parlamentària dels membres d’un cos legislatiu que representa la voluntat popular mai no pot ser objecte d’escrutini judicial. És una garantia que assegura que el treball dels diputats no estarà mai amenaçat per les pressions dels poders fàctics o econòmics que podrien actuar a través de jutges influenciats o manipulats. No hi pot haver cap limitació de l’activitat d’un parlament. S’equivocava la fiscal Madrigal i s’equivocava la presidenta Forcadell. No hi ha límits. Un parlament podria tramitar, debatre i fins i tot aprovar una llei que instaurés l’esclavatge a Catalunya, sense que els imputats poguessin ser perseguits per la seva acció parlamentària. En tot cas, la llei seria declarada inconstitucional, que per a això hi ha els mecanismes de control de constitucionalitat de les lleis.

Tanmateix a Espanya hem vist que els diputats poden ser perseguits, poden ser processats i poden passar més d’un any en presó preventiva per la seva activitat parlamentària. Un autèntic desastre en termes democràtics que –mal que li pesi al ministre Borrell– col·loca Espanya al nivell de Turquia, Hongria, Polònia o l’Aràbia Saudita.