La corrupció és una festa

Ara que ja anaven de baixa les revelacions del pillatge a petita i gran escala dels Millet i els Montull al Palau de la Música Catalana, als diaris els han caigut del cel els cinquanta mil fulls del sumari del cas Gürtel de corrupció al voltant del Partit Popular. El festival protagonitzat per Don Vito, el Bigotes, el senador Bárcenas i molta companyia no té res a envejar en el detall ni a l'engròs amb cap de les xarxes de corrupció que s'hagin descobert en l'àmbit públic i privat ni amb les que potser no es descobriran mai però que també existeixen. Bé, també tenim les trames balears que ja han esquitxat l'expresident Jaume Matas i l'expresidenta del Parlament i del Consell Insular Maria Antònia Munar. Arriba un moment en què agafes el diari o mires les notícies i quasi tot es converteix en una successió de personatges lamentables. L'altre dia mateix, veient les imatges de Salou amb aquells energúmens (i energúmenes) alcoholitzats i mig despullats no tenia clar si eren imatges d'ara o si eren d'arxiu d'alguna celebració dels nois de Gürtel per celebrar la consecució d'algun contracte amb el govern de Francisco Camps o d'Esperanza Aguirre. La vida de l'oportunista és això, festa tot el dia. Perquè què en fas de robar tant si no ho gaudeixes. Un incís: parlo de robar i no dic presumptament, però és que a vegades els formulismes, sobretot els jurídics, fan riure. Ah, i si després no els condemnen o reben una pena penosa no s'invalidaran les evidències que veiem la gent normal amb ulls no jurídics. Continuo, però en aquest mateix sentit Matas és diferent, no el veig a Salou. És del gènere cínic i en una entrevista ha dit que tot aquest afer de corrupció l'ha desprestigiat i fins i tot li ha fet perdre una boníssima feina als Estats Units, que era on ara vivia i, ehem, treballava. En el context actual de crisi econòmica aquesta dada que aporta Matas no és anecdòtica. Com més trames corruptes es desmantellin més augmentarà l'atur. Per sort per a les dades del mes que ve, Bárcenas continua com a senador. Ah, i jo diria que Matas no ha passat a engruixir les llistes de l'Estat espanyol, sinó les dels Estats Units. Celebrem-ho.