Madrigalismes

El judici no del tot apolític que està tenint lloc al Tribunal Suprem espanyol ja ens ha donat unes quantes sorpreses, des de les mostres de qualitat humana excepcional que traspuaven les intervencions dels presos polítics fins a la roïnesa també excepcional d’un exdelegat de l’Estat a Catalunya que considerava que el presumpte ús d’un conegut detergent (que ell –ves a saber si intencionadament– pronunciava com el mot anglès fiery: ‘ardent’) era una arma ofensiva, abans de demanar disculpes per haver demanat disculpes per la violència policial l’1-O. Una de les intervencions posteriors més interessants ha estat la de l’Albert Royo, l’exsecretari general del Diplocat: era i és una persona amable i un organitzador nat. Una prova n’ha estat el seu comportament durant l’interrogatori a què el va subjectar la fiscal Consuelo Madrigal, dimecres. En Royo contestava totes les preguntes ben educadament i amb totes les dades rellevants a la mà. La Madrigal, d’altra banda, l’interrompia constantment fins al punt que el jutge Marchena la va haver d’amonestar perquè estava donant “una imatge negativa” del judici (com si falta en fes); encara més, ella constantment confonia el Diplocat amb la conselleria d’Exteriors en els seus intents cada cop més desesperats de demostrar que el Diplocat havia malversat fons públics. En fi, la Madrigal volia que en Royo cantés, però només aconseguia deshonrar el seu cognom musical fent que la seva veu fes posar els nervis de punta al jutjat sencer.