El parany del judici de l’1-O

Estem enllestint la sisena setmana del judici de l’1-O i hem vist una mica de tot. Testimonis irreals, dubitatius, favorables i desfavorables als encausats o situacions judicialment estrafolàries. A cada sessió puja o baixa la intensitat anímica dels partidaris o els detractors dels encausats. I tot plegat crec que estem davant el que podríem definir com el “parany Marchena”. Fins i tot alguns sectors independentistes han comprat que el jutge “formalment” no ho està fent malament. No estic pas dient que els encausats no s’hagin de defensar. I és molt legítim que cadascú utilitzi l’estratègia que cregui oportuna. Però al Suprem no hi ha jugada mestra judicial que valgui. Que no està clar que no hi ha rebel·lió, ni sedició ni res de tot això? Està més que demostrat, tot plegat. Però volen enredar l’independentisme en la teranyina judicial per després fer la sentència que els convingui millor i que justificaran sense cap tipus de pudor. L’objectiu és situar el judici en una suposada normalitat en què això va de defensors i acusadors, testimonis a favor i en contra, i proves de tota mena. Tot desenvolupat amb suposades garanties processals i en què del que es tracta és de veure quin advocat té millors argúcies per a la defensa. Segur que no és un error entrar en aquest joc? Crec que estem perdent l’objectiu que l’independentisme anava al Suprem a reconvertir la causa en un judici a l’Estat espanyol. Es va aconseguir els primers dies amb les impactants declaracions d’Oriol Junqueras i Raül Romeva i la seva negativa a respondre a les acusacions. No imagino Mandela responent l’acusació –de fet, el 20 d’abril del 1964 així ho va fer negant-se a respondre al fiscal rebutjant els consells del seu advocat Joel Joffe (els advocats, ja se sap, tendeixen al pactisme judicial)–. O també altres impressionants declaracions com la de Jordi Cuixart. La pregunta és: s’ha sabut mantenir l’esperit d’aquestes intervencions? La defensa de Cuixart, per exemple, entronca amb el “Jo acuso” d’Òmnium? No ho tinc clar. Reitero, cap crítica a l’estratègia judicial de cadascú. Però que ningú esperi que la sentència variarà un mil·límetre per cap tècnica de defensa. O les defenses fan pinya per plantar cara a un judici farsa o es desaprofitarà l’oportunitat de capgirar-lo contra l’Estat. I és un error, a canvi de res, que l’independentisme no es pot permetre.