Trets de matinada

A Sant Adrià de Besòs hi havia qui tenia per despertador el repic dels trets que venien de prop de la platja. I segons les detonacions es deduïa quants eren els afusellats d’aquell dia. Al sorral del Camp de la Bota els franquistes exercien el cerimonial de sang i entre el 10 de febrer del 1939 i el 14 de març del 1952 hi foren executades 1.706 persones, més o menys jutjades, més o menys condemnades, moltes d’elles sense cap acusació creïble. Aquests dies s’ha commemorat el vuitantè aniversari del tràgic inici del despropòsit.

Davant el mar, a la frontera entre Sant Adrià i Sant Martí, l’exèrcit napoleònic començà a fer exercicis de tir –del “butte” francès es derivà el “camp de la bota”– i posteriorment, el 1858, s’hi construí el castell de les Quatre Torres. Castell presó, allà s’afusellà alguns militars insurrectes contra l’ordre establert, en un terreny molt proper al conegut com barri de Pequín, una zona de barraques consolidada a partir de la immigració propiciada per les obres de l’Exposició del 1929.

El Parapet marcava el lloc dels condemnats, on cada matí una rècula de republicans esperaven el tret de gràcia. Dels prop de 3.000 executats pel franquisme a Catalunya, 1.706 ho foren al Camp de la Bota, davant del trist mur de formigó que s’endinsava al mar. El 1950 s’abandonava el castell i temps després es feien les darreres execucions.

A finals dels anys cinquanta, el barri de Pequín s’estengué fins al Parapet i s’anà configurant el barri de la Bota, que arribà a enquibir unes 800 barraques on malvivien unes 5.000 persones. Als anys setanta el barri desaparegué, quan la seva gent fou desplaçada i allotjada a les properes construccions de la Mina. Les obres del Fòrum de les Cultures intentaren amagar les darreres restes, tot i deixar constància del passat erigint el Monument a la fraternitat.

Per a molts, sobretot familiars i amics, quedava pendent tancar un capítol de la història: el record d’aquells que, a la presó Model, eren cridats de matinada, carregats en un camió i conduïts davant un mur, vora mar, per contemplar la seva darrera albada. Ara, en el vuitantè aniversari, s’ha inaugurat un sòlid record als 1.706 afusellats. Pensat per l’artista Francesc Abad, un mur de 55 metres de llarg i 3,5 d’alt amb els noms gravats de 1.706 persones recorda les víctimes de la tragèdia. El memorial Parapet d’executades i executats, un record inesborrable i un crit al mai més. La darrera pàgina d’una tragèdia.