Oblits de Torra

Com si no tinguéssim prou drames que ens amarguen l’existència d’animals polítics, ara en sorgeix un de nou per acabar-nos d’incomodar. La retirada o no dels llaços grocs dels edificis públics, principalment els de la Generalitat. La Junta Electoral Central ha manat al president Quim Torra que els tregui, en atenció a una denúncia que ha presentat el partit Ciutadans, i el president s’hi resisteix en nom de la llibertat d’expressió i altres arguments nobles. Oblida que la Junta Electoral Central està pensada precisament per restringir la llibertat d’expressió en períodes electorals, preelectorals i pre-preelectorals. El d’ara és pre-preelectoral, i com que venen dues eleccions seguides, la prevenció s’anuncia de llarga durada. En els arguments del president es nota la voluntat de no complaure Ciutadans. Oblida Torra que si bé Ciutadans es mostrarà victoriós si al final els llaços són retirats, infinitament més satisfet estarà si ell és encausat, sancionat i portat a judici o a presó per no haver-ho fet. President, estem saturats d’encausats, jutjats, empresonats i sancionats. La nostra capacitat de dolor té un límit. Pot passar també que no tregui els llaços per agradar a l’afició que li reclama resistència. Oblida que molts dels que criden a la plaça de Sant Jaume votaran un partit més radical que el seu. Al final oblidarà que ha de governar i presentar els pressupostos, que és el que hauria de fer o també hauria de fer. Ha demanat opinió al Síndic de Greuges. Oblida que aquesta institució es va pensar per protegir els ciutadans davant els abusos o inatencions del poder. El president Torra és un ciutadà, qui ho oblida, però un ciutadà que ostenta poder. El ciutadà ras que soc jo li reclama asserenar l’ambient i no fer-lo més irrespirable. Si vol, tramito la petició a través del Síndic.

I mentrestant el judici continua. Els guàrdies civils que declaren aquests dies han rebut un curset especial. Els han tancat en una aula i els han explicat el que han de dir. En conseqüència, tots diuen els mateix. Carme Forcadell era simultàniament a molts llocs, aquell dia 20 de setembre, i els mossos van actuar amb idèntica i clonada apatia. Hi ha cursets de tir al blanc i n’hi ha de tir als mossos, a la Carme Forcadell i a tots els encausats. Tots els guàrdies civils manifesten que van passar por davant tanta “rebel·lió”. Que vagin alerta perquè les medalles que els donaran per les declaracions els seran tretes perquè un cos amb tants llorers no admet escagarrinats.

Escoltava el judici anant l’altre dia amb cotxe pels afores. La primavera s’anunciava. Vegetació de tots colors. També el groc. President, no sigui redundant, que ens l’espatlla més.

(P.D. Els traurà. Coneixia l’opinió del Síndic des de feia dies).