Oblits de Torra

Com si no tinguéssim prou dra­mes que ens amar­guen l’existència d’ani­mals polítics, ara en sor­geix un de nou per aca­bar-nos d’inco­mo­dar. La reti­rada o no dels llaços grocs dels edi­fi­cis públics, prin­ci­pal­ment els de la Gene­ra­li­tat. La Junta Elec­to­ral Cen­tral ha manat al pre­si­dent Quim Torra que els tre­gui, en atenció a una denúncia que ha pre­sen­tat el par­tit Ciu­ta­dans, i el pre­si­dent s’hi resis­teix en nom de la lli­ber­tat d’expressió i altres argu­ments nobles. Oblida que la Junta Elec­to­ral Cen­tral està pen­sada pre­ci­sa­ment per res­trin­gir la lli­ber­tat d’expressió en períodes elec­to­rals, pre­e­lec­to­rals i pre-pre­e­lec­to­rals. El d’ara és pre-pre­e­lec­to­ral, i com que venen dues elec­ci­ons segui­des, la pre­venció s’anun­cia de llarga durada. En els argu­ments del pre­si­dent es nota la volun­tat de no com­plaure Ciu­ta­dans. Oblida Torra que si bé Ciu­ta­dans es mos­trarà vic­toriós si al final els llaços són reti­rats, infi­ni­ta­ment més satis­fet estarà si ell és encau­sat, san­ci­o­nat i por­tat a judici o a presó per no haver-ho fet. Pre­si­dent, estem satu­rats d’encau­sats, jut­jats, empre­so­nats i san­ci­o­nats. La nos­tra capa­ci­tat de dolor té un límit. Pot pas­sar també que no tre­gui els llaços per agra­dar a l’afició que li reclama resistència. Oblida que molts dels que cri­den a la plaça de Sant Jaume vota­ran un par­tit més radi­cal que el seu. Al final obli­darà que ha de gover­nar i pre­sen­tar els pres­su­pos­tos, que és el que hau­ria de fer o també hau­ria de fer. Ha dema­nat opinió al Síndic de Greu­ges. Oblida que aquesta ins­ti­tució es va pen­sar per pro­te­gir els ciu­ta­dans davant els abu­sos o ina­ten­ci­ons del poder. El pre­si­dent Torra és un ciu­tadà, qui ho oblida, però un ciu­tadà que ostenta poder. El ciu­tadà ras que soc jo li reclama asse­re­nar l’ambi­ent i no fer-lo més irres­pi­ra­ble. Si vol, tra­mito la petició a través del Síndic.

I men­tres­tant el judici con­ti­nua. Els guàrdies civils que decla­ren aquests dies han rebut un cur­set espe­cial. Els han tan­cat en una aula i els han expli­cat el que han de dir. En con­seqüència, tots diuen els mateix. Carme For­ca­dell era simultània­ment a molts llocs, aquell dia 20 de setem­bre, i els mos­sos van actuar amb idèntica i clo­nada apa­tia. Hi ha cur­sets de tir al blanc i n’hi ha de tir als mos­sos, a la Carme For­ca­dell i a tots els encau­sats. Tots els guàrdies civils mani­fes­ten que van pas­sar por davant tanta “rebel·lió”. Que vagin alerta perquè les meda­lles que els dona­ran per les decla­ra­ci­ons els seran tre­tes perquè un cos amb tants llo­rers no admet esca­gar­ri­nats.

Escol­tava el judici anant l’altre dia amb cotxe pels afo­res. La pri­ma­vera s’anun­ci­ava. Vege­tació de tots colors. També el groc. Pre­si­dent, no sigui redun­dant, que ens l’espat­lla més.

(P.D. Els traurà. Conei­xia l’opinió del Síndic des de feia dies).