Llaços neutrals

La Junta Electoral Central va resoldre la setmana passada que Generalitat i ajuntaments havien de treure els llaços grocs i les estelades dels espais públics institucionals perquè argumenten que la seva presència “no garanteix la necessària neutralitat durant la campanya”, ja que, diuen, són símbols “partidistes”. Si hem de parlar de símbols “partidistes”, cal especificar que en el cas que ens ocupa són de “tots els partits”, tant els que estan a favor del que representen aquests símbols com dels que hi estan en contra, perquè aquests darrers en les campanyes electorals se serveixen d’aquests mateixos símbols, amb certs rèdits electorals, per malparlar dels partits sobiranistes.

Si evoquem símbols partidistes, hauríem de retreure a la Junta Electoral Central que la bandera espanyola també ho és, ja que si més no per a un 53,12% de catalans no és pas la bandera que els representa (vegeu l’estudi de l’analista de dades Joe Brew). Però és que, a més, el fet que es criminalitzi que hi hagi símbols i pancartes en edificis públics és una acció partidista dels unionistes que atempta contra aquest fantasma de la “neutralitat”. Una de les accepcions de l’adjectiu “neutre” és que “té un caràcter indefinit” o que una cosa està desproveïda de tot matís intencional o afectiu. I jo em pregunto, a la vida real, ¿quantes coses tenen un caràcter no definit? Si ens cenyim a l’espai físic de les institucions, és clar que la bandera espanyola és un símbol amb un matís clarament intencional, igual que els símbols de l’exèrcit o del rei o de l’església.

En el cas concret de la controvèrsia entre govern català i Junta Electoral Central, un llaç groc o una estelada són símbols que representen drets i llibertats legítims que en cap cas no són contraris a una suposada neutralitat política. I és que drets tan bàsics com els de la llibertat d’opinió i expressió, en una situació d’excepcionalitat com la que patim, no han d’estar sotmesos a l’encotillament d’una “neutralitat” mal entesa per la Junta Electoral espanyola. La llibertat per als presos polítics i l’autodeterminació tenen un valor representatiu, inclusiu, significats pel Parlament de Catalunya, veu i mirall d’un poble que va aprovar diverses resolucions favorables a exposar en els espais públics tant llaços grocs com estelades, uns símbols que conviuen amb altres que políticament no sempre compartim.

Aquesta discordança social ens demostra cada dia que la “neutralitat” no és altra cosa que un invent, un engany dels qui ens volen imposar unes regles de joc a mida del 155 i de l’Ibex-35. Aquesta neutralitat és del tot falsa, com ho demostra el fet de voler treure llaços grocs i estelades, que és l’evidència que hi ha presos polítics i exiliats, a més de l’evidència que la querella presentada pel president Torra davant la justícia espanyola serà més que paper mullat. Prou lliris a la mà. Ens cal desobeir l’Estat per obeir el poble sobirà.