El món postoccidental

Josep Piqué, economista i polític amb trajectòria distingida, publicà l’any passat un llibre –El mundo que nos viene– que fa un ampli repàs geopolític del món d’avui. L’eix axial de la seva tesi és que estem en un món postoccidental necessitat que es basteixi amb urgència un nou ordre mundial fonamentat en l’equilibri de poder. No és estrany, per tant, que comenci parlant del replegament anglosaxó, que suposa un cop duríssim per a l’ordre liberal vigent des del final de la Segona Guerra Mundial.

El ‘brexit’ provoca un debilitament del propi concepte d’Occident com a referent de valors per defensar, i posa en evidència que era erroni donar per irreversible la construcció política europea. Respecte als Estats Units, el replegament es manifesta amb l’elecció del president Trump, que ha trencat uns consensos bàsics sobre política exterior, que s’allunya d’Europa. A més, es constata que els Estats Units segueixen sent necessaris però ja no són suficients: com diu Madeleine Albright, és la potència indispensable però no l’única. I és obvi que els Estats Units estan reorientant la seva política exterior cap a Àsia. Tant de bo que el món anglosaxó es reincorpori en algun moment, però ara toca seguir defensant l’ordre liberal internacional encara que sigui sense ell.

La Xina tan sols ha pres del comunisme, per reconstruir un Estat desaparegut durant dos segles, la vestidura formal però no la ideologia de fons. La funció del comunisme ha estat pragmàtica, una eina per construir un Estat més confucià i nacionalista que comunista, un Estat que busca la seva legitimació en la seva eficàcia, un Estat que no té voluntat d’estendre el seu model polític, sinó d’ampliar la seva influència global. Estabilitat i ordre en lloc de llibertat i democràcia. La Xina retorna a la seva tradició imperial mil·lenària.

L’interès històric nacional de Rússia ha estat sempre garantir la seva seguretat. Per això, en aquest context, l’arrenglerament occidental al Caucas i a les seves fronteres europees després de la pèrdua de les repúbliques bàltiques i de Polònia, i el debilitament de la seva posició als mars Bàltic i Negre per la independència d’Ucraïna, han constituït per a Rússia un autèntic casus belli. Aquesta és l’última ratio del conflicte amb Ucraïna. Dit això, Rússia tan sols pot aspirar a ser una potència regional de primer ordre però limitada al seu “estranger”, que és com defineix Rússia la seva àrea d’influència, una zona que ve a coincidir amb els confins de l’antiga URSS.

A l’Orient Mitjà hem passat d’un conflicte entre Israel i el món àrab a un conflicte circumscrit a la disputa pels territoris ocupats entre Israel, Palestina, Síria i el Líban. I al darrere hi ha el problema de fons: la lluita sectària i geopolítica per l’hegemonia en el món musulmà que lliuren xiïtes i sunnites, amb l’afegitó del fracàs de les “primaveres àrabs”.

L’Amèrica Llatina comparteix en gran mesura els valors occidentals. Els seus sistemes polítics es basen, a grans trets, en la democràcia representativa i l’economia de lliure mercat. Pot convertir-se en el futur en un factor essencial per a la defensa dels valors occidentals. No obstant, l’arribada del president Trump ha aprofundit l’abandó estratègic d’aquesta zona per als Estats Units, cosa que ha estat aprofitada per la Xina, que va penetrant a l’Amèrica Llatina des de fa temps. Té per això tot el sentit un titular de The New York Times: “Trump parla de murs i la Xina tendeix ponts”.

I d’Europa Piqué diu que està en la cruïlla generada per una doble digestió: la de l’ampliació a l’Est i la de les greus conseqüències de la Gran Recessió. Europa viu una crisi d’identitat. El que semblava una conquesta irreversible s’ha vist qüestionada pel Brexit i per la crua irrupció de moviments populistes de caràcter xenòfob i euroescèptic. Ara bé, no obstant aquesta deriva, s’ha d’insistir en la construcció d’una Europa federal que persegueixi no tan sols un projecte polític i econòmic, sinó que tingui també una clara proposta social amb la finalitat de generar un sentiment de comunitat compartida entre els seus ciutadans.