Quan res no és normal

He sentit aquests dies uns quants tertulians (i he llegit alguns editorials en algun diari d’avantguarda) que consideren una mena d’anomalia, d’anormalitat, que a les llistes electorals de les properes eleccions hi hagi candidats que són a la presó o a l’exili. El panorama és evident: Quim Forn és alcaldable per Barcelona, Romeva serà candidat al Senat, Junqueras ho serà al Congrés, Puigdemont a les europees... i així anar fent. A les properes eleccions (les que siguin, perquè ara en venen unes quantes), a totes les demarcacions electorals hi veurem candidats que són a la presó o a l’exili. És cert. Però la pregunta potser ens l’hauríem de fer a la inversa: aquesta és una situació d’anormalitat? O l’anormalitat és que en aquest país hi hagi presos polítics, polítics pendents de judici, desenes d’encausats repartits per diferents jutjats, presidents de la Generalitat que no han pogut ser investits i diputats que no poden exercir el seu dret a vot? Si no és normal que hi hagi presos i exiliats a les llistes, ho és que visquem en aquest clima de repressió? A mi no m’acaba de convèncer, l’estratègia de col·locar a les llistes presos i exiliats (ara ho fan fins i tot aquells que predicaven nomenaments “efectius”), però em sembla que hi tenen tot el dret. Que Puigdemont, Junqueras, Romeva, Rull i qui sigui, tots, conserven tots els seus drets i tenen dret –valgui la redundància– a defensar-los i a reivindicar-se col·locant-se en els primers llocs de les llistes. Presagia un nou conflicte, és cert. Però per això no hi tenen dret? Per això és anòmal? No tenen dret, a defensar-se per totes les vies possibles i a posar en entredit internacionalment les mancances democràtiques d’aquest Estat que ens governa? Van convocar per al 21-D unes eleccions per la via del 155 i, pensant-se que les guanyarien, les van perdre. No ho van acceptar i ara, per més que la llei ho permeti, en el fons no accepten presos i exiliats a les llistes. Res tornarà a ser normal. O és que és normal que criminalitzin com criminalitzen els llaços de color groc? I que milers de persones hagin de sortir al carrer cridant “llibertat”? Per bé o per mal, durant temps res tornarà a ser normal. I els que no ho troben normal s’haurien de preguntar quina responsabilitat hi tenen.