Periodisme a judici

Segur que tots els lectors recorden la lletania dels presentadors dels telenotícies de TV3 quan havien d’introduir les informacions de campanya en els blocs electorals; explicaven als espectadors que els periodistes no signaven les peces en senyal de protesta pel còmput de minutatge que els imposaven els partits a l’hora de cobrir la informació de campanya. I tenien tota la raó de fer-ho; aparcar el criteri periodístic a l’hora d’elaborar i ordenar la informació era un despropòsit que anava en detriment de la llibertat de premsa i la llibertat d’informació.

Per sort, el sentit comú es va imposar i els blocs van desaparèixer, i poc ens podíem imaginar que dos anys després seria la Junta Electoral qui intervindria de manera tan maldestra als informatius dels mitjans públics. A banda de la prohibició d’utilitzar termes com “presos polítics” o “exiliats” –que utilitzen sense problema mitjans de tot el món per referir-se als líders sobiranistes catalans–, la Junta Electoral Central considera que la retransmissió de la manifestació que es va fer a Madrid el dia 16 vulnera els drets dels partits que no hi eren representats.

No és la primera vegada; ja ho va fer per la retransmissió de la manifestació de la Meridiana la diada del 2015. En aquell cas, la manifestació es va fer dins la campanya electoral. Però en el cas de Madrid aquesta circumstància no es produeix: ni es va fer dins període de campanya, ni la van convocar els partits (sinó les entitats) ni tenia per objectiu demanar o influir en el vot; va ser una manifestació totalment aliena a les convocatòries electorals, que s’havia convocat abans fins i tot de saber que hi hauria eleccions, i que el que buscava era denunciar la regressió dels drets fonamentals a l’Estat i protestar contra el judici a la democràcia. I, objectivament, era notícia que tants milers de catalans es desplacessin a Madrid per primera vegada per celebrar un acte multitudinari. Regalar ara dues hores de televisió als partits unionistes en compensació és no entendre la diferència entre societat civil i partits, ni entendre la diferència entre informació i propaganda. És el que passa quan jutges diuen als periodistes com han de fer la feina.