Jenn Díaz, l’‘eixamplada’

Mai no m’hauria imaginat assistir a la presentació d’un llibre l’autor del qual fos absent pel motiu de trobar-se tancat a la presó. Aquestes coses no podien passar al meu país. El llibre es titula Esperança i llibertat. L’autor, Raül Romeva. La presentació, a la llibreria Buc de Llibres de Mataró, va anar a càrrec de la diputada al Parlament Jenn Díaz. Havia assistit a la presentació de llibres de Jenn Díaz, escriptora delicada de contes i novel·les. Mai no me l’hauria imaginat fent de pigall d’un pres. Ha abandonat momentàniament l’escriptura per dedicar-se a la política: “No podia dir que no després de defensar que les dones s’hi havien de comprometre activament.” No calculava que la labor parlamentària comportaria la divulgació del llibre que ha escrit el company de formació, ERC. Jenn Díaz és del Baix Llobregat. Els seus avis van venir d’Extremadura i Andalusia. La família mira d’entendre que la Jenn s’hagi fet independentista. Alguns s’hi acosten. El seu pare, que no havia votat mai, ho va fer per primer cop en la consulta del 9-N, per ràbia davant la prohibició. “Si puc eixamplar la base amb la parentela ho haig d’aconseguir amb els amics, amb els coneguts, tots del Baix Llobregat; jo mateixa soc una eixamplada.” La presentació del llibre de Raül Romeva va en aquesta direcció. Ara es traduirà al castellà. “Ja estic esperant presentar-lo pels llocs d’Espanya on em cridin.” Romeva és nascut a Madrid. Els funcionaris de presons se n’estranyaven quan feien els tràmits d’ingrés. “Espanya ha d’entendre que parlem de democràcia, de república o de valors republicans.” El candor de Jenn Díaz pot ser molt poderós. O pot ser una eina complementària de propagació de l’ideari que defensa. “El primer d’octubre em va tocar votar en un col·legi de Sant Andreu de la Barca proper a la major caserna de la Guàrdia Civil de Catalunya. No estava pas sola.”

A l’entrada ens han donat un paper amb el dibuix que il·lustra la portada del llibre, fet pel mateix Romeva. S’hi veu ell brandant una flor per entre les reixes. Diu: “Mirada llarga, verb serè, mà estesa, cap alt.” Al marge hi ha una salutació manuscrita del mateix Romeva i d’Oriol Junqueras, company de partit i aflicció. La de Junqueras: “A la gent de Mataró us vull agrair la vostra feina i animar-vos a treballar per construir un nou país per a tothom i una ciutat republicana i de progrés. Salut i llibertat!” La de Romeva acota “la gent”: “A les amigues i amics d’ERC de Mataró, amb afecte i agraïment.” Entre el públic, efectivament, només hi ha militants o simpatitzants locals del partit dels dos homes. Els altres que també tenen gent a la presó, no se senten concernits? Aquesta indiferència, també detectable en sentit contrari, és penosament molt més imaginable.