34 pedres

El tinent d’alcalde de Llar­de­cans va sor­tir a pas­se­jar diu­menge pas­sat i va des­co­brir hor­ro­rit­zat que l’Arc d’Adà havia estat ender­ro­cat. Va córrer a dir-ho al poble i els veïns van que­dar com­mo­ci­o­nats. Algú pot pen­sar que ja era ben poc cosa aquest ele­ment arqui­tectònic, exac­ta­ment for­mat per 34 pedres. Però aquest és l’error en el que cauen els que no tenen sen­si­bi­li­tat pel patri­moni: més enllà del seu valor mate­rial, que és el que la història, amb les seves vicis­si­tuds, ens ha lle­gat, hi ha l’imma­te­rial, el simbòlic, el sen­ti­men­tal, el de la memòria resis­tent. L’Arc d’Adà, Bé d’Interès Naci­o­nal, era l’últim ves­tigi d’una for­ta­lesa medi­e­val àrab. Qua­tre pedrots expli­quen tot un món. Zero pedrots no n’expli­quen cap. La poli­cia científica dels Mos­sos ha obert una inves­ti­gació que no sem­bla que inclo­gui gai­res opci­ons. És a dir, que és impro­ba­ble que el monu­ment s’hagi des­truït de manera acci­den­tal, posem pel cas per culpa d’un llamp. Tot indica que algú el va enves­tir amb un vehi­cle, que podria ser ver­mell i/o blau. S’han tro­bat res­tes de pin­tura d’aquest color en les pedres escam­pa­des, i també vidres tren­cats. El cotxe, per tant, ha sofert danys impor­tants en la seva car­ros­se­ria. Tot ple­gat és infor­mació que s’està divul­gant per loca­lit­zar el res­pon­sa­ble de la des­trossa. Men­tres­tant, l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Iler­dencs ja ha anun­ciat que farà el pro­jecte de recons­trucció. Evi­dent­ment que s’ha de recu­pe­rar, i com més aviat millor.