Autobombo

La Maria veu com apa­reix el doble check al cos­tat del seu mis­satge. Això vol dir que en Salva ja l’ha rebut? Ara es veu que no, que el doble check no vol dir una puta merda i que estan con­fi­gu­rant la tri­ple be baixa perquè l’emis­sor sàpiga que el recep­tor és tan malalt com ell i està lle­gint el mis­satge simultània­ment. Observa, amb un neguit de mal obrar, com a sota del nom d’en Salva no hi figura l’estat “en línia”. Això deu voler dir que no ha sen­tit el mis­satge. O que no li ve de gust obrir el mòbil. O que se l’ha dei­xat a casa. Presa d’un pànic d’estira i arronsa, la Maria resta uns minuts davant de la pan­ta­lla encesa com una maníaca. Quan la llum s’apaga, la torna a encen­dre. I així fins a vuit vega­des. La bate­ria peri­lla. La Maria mira el mòbil cada dos per tres. No suporta la idea que en Salva la con­si­deri una men­ti­dera. Si així fos, s’ima­gina caient de qua­tre gra­pes com una actriu defe­nes­trada. Però ella no ha maqui­nat res, només s’ha vist per uns ins­tants entre l’espasa i la paret. Ell no s’ha con­nec­tat des de l’última vegada que han par­lat i ella pas­sarà la nit del lloro si no ho arre­gla. Men­tre pon­dera, la Maria bada amb un diari que troba obert damunt de la taula. Lle­geix que a par­tir d’ara el what­sapp ja t’avi­sarà quan l’inter­lo­cu­tor ha lle­git el mis­satge. Ara l’apli­cació incor­pora un dela­tor. La Maria queda per­plexa quan veu les qua­tre opci­ons per saber en quina dimensió roma­nen els mis­sat­ges. (Demà és Sant Jordi, veu­reu molts lli­bres, avui dia tot déu escriu. Però si us ha agra­dat el to i el tim­bre d’aques­tes línies, com­preu L’ull de l’esca­ra­bat, de Lli­bres del Delicte: un joc psi­cològic en què la pro­ta­go­nista cons­truirà i es creurà el seu propi thri­ller).