Olor de palmó

Premíem el nas contra el palmó que dúiem a beneir, i l’olor d’herba dolça i fresca era l’olor de Setmana Santa. Setmana Santa no fa olor d’encens, ni de ciris ni de la capa dels armats, sinó que fa olor de palmó. És una setmana mòbil. Un any cau quan la primavera tot just ha començat, un altre quan ja està avançada. Les olors podrien ser en conseqüència també variables, depenent de l’aire, de les flors, de les fruites o del punt de calor. Si sempre fa la mateixa olor, olor de palmó, és perquè s’inicia preceptivament amb el diumenge de Rams, que és avui. De vegades aquests dies m’he trobat lluny de casa, en llocs on la tradició de les palmes i els palmons és desconeguda. Lluny o a prop, en un país o altre, la Setmana Santa, catòlica o protestant, fa olor de palmó. Un diumenge com el d’avui vaig entrar en un temple protestant de la Cinquena Avinguda de Nova York. Era plena de gent, sobretot negres. Agitaven poms de llorer. Feien olor de palmó. Un dimecres sant, a Berlín, una Passió de Bach interpretada per una orquestra en una església. Olor de palmó. Se’m dirà que la porto incorporada. La porto incorporada. Els que no han anat a beneir el palmó de petits ignoren el perfum de Setmana Santa. “Si ve l’abril tremolant/ i el ventet que no reposa/ i el perfum de dijous sant...” Amb permís del poeta: el perfum és el de Rams. Però hi ha una altra cosa: tant si la Setmana Santa ve aviat en el calendari com si ve tard, tant si fa fred com si fa calor, el cos detecta la mateixa sensació, que és la d’acomodar-se a la primavera. “L’abril tremolant, el ventet que no reposa...” aquí sí que Sagarra l’encerta.

Em compraven el palmó més llarg i enxerinat. És un localisme: a Mataró “enxerinar” vol dir alçar-se una cosa: “se t’enxerinen els cabells”. S’enxerinen altres elements corporals que per ser Setmana Santa no direm. El botiguer, el senyor Masferrer, tenia els palmons arrenglerats per mides. Alguns, els mantenia en remull dins d’un safareig. Tota la botiga feia olor de Setmana Santa. Els capellans ens sol·licitaven el palmó per fer més vistent el monument de dijous i divendres sants. Aquests dos dies anàvem a “seguir monuments”: altars plens de motius florals, a cada església un. Dijous, divendres... olor de palmó tota la setmana. El dia de Pasqua el lligàvem al balcó, on s’hi estava tot l’any, rovellant-se i perdent perfum. Tot s’acaba fatalment desenxerinant.

Pertot fa olor de palmó? En fa a les presons? Perdonin l’alteració de registre. Tan bé que anàvem celebrant la primavera, oi? El judici a l’independentisme s’interromp per Setmana Santa. Els magistrats bé han de fer vacances. Deixen els acusats a la presó. Hi arriba l’olor de palmó, hi arriba la Pasqua?