Tribuna
Finis Terrae?
A finals de segle passat alguns acadèmics van parlar de comarques a tancar, referint-se a aquelles que eren excèntriques en relació amb Barcelona, amb una agricultura en vies de deteriorament i un accelerat envelliment de la població no emigrada. Aquests Finisterres tenien mala peça al teler. I la reivindicació territorial habitual que era la millora de les comunicacions servia de condició necessària, però en absolut suficient. Sense un impuls intern a noves iniciatives de desenvolupament, les noves carreteres només serien vies d’emigració.
Una d’aquestes comarques que semblaven maleïdes era el Pallars Jussà. Als inicis del segle XX diverses malvestats climatològiques van forçar una emigració massiva de més d’un terç de la població cap a l’Argentina. En reunions d’alcaldes s’havia arribat a proposar la compra massiva de terres a La Pampa o la desconnexió política de la monarquia espanyola. Després vingueren les grans obres de construcció de les centrals elèctriques. Aquestes proporcionaren feina a la gent del país i atragueren milers d’aragonesos, murcians i andalusos. Però de forma efímera: quan acabaren els treballs emigraren cap a Barcelona o França. I finalment hi ha hagut fins fa pocs anys una immigració militar transitòria, a càrrec dels milers de soldats inscrits a l’escola de suboficials de Talarn. Als anys 60 començà el turisme de masses però passava de llarg cap a les estacions de neu o l’alta muntanya. El Pallars era una comarca a tancar?
A principis de l’actual segle es comença, però, a produir una alineació planetària favorable. Les Bodegas Torres reimplanten la vinya, i els segueix el seu enòleg Raül Bovet amb el Castell d’Encús, fins a uns deu cellers actuals. En el primer pla estratègic de turisme de Catalunya 2005-2010 es van crear rutes culturals i gastronòmiques i s’ajudà la inversió en cases rurals. La Generalitat feu una forta aposta pel centre d’observació de l’univers al Montsec d’Ares i Àger, que ha dinamitzat tota la muntanya. I diversos escriptors d’origen pirinenc com Pep Coll i Maria Barbal, o de fora, però enamorats del territori com Jaume Cabré, Ramon Solsona, Martí Gironell ajuden a crear un univers literari pallarès. O divulgadors com Vidal Vidal que imagina noves rutes i nous productes turístics de totes les Terres de Lleida: el Tren dels Llacs, el Cinquè Llac, Pallars Nostàlgic...
Hi cal afegir l’aportació d’un col·leccionista i visionari com el mestre Cisco Farràs amb les botigues de Salàs, un autèntic viatge en el temps per la vida quotidiana. I també una restauració cada cop més abocada a l’autoestima pels productes de la terra, amb noves formatgeries o elaboradors d’embotits com la girella, que quasi s’havia perdut.
Aquest sentiment de represa es respirava en la trobada de diumenge passat a la casa rural El Soldat, sota el castell de Mur. S’inaugurava l’any de commemoració del centenari de l’arrencament de les pintures romàniques de la col·legiata per ser venudes al Museu de Boston. El mateix any 1919, el de la vaga de la Canadenca que va començar a quatre passes, a Camarasa, el rector de Mur es va vendre les pintures per quatre rals. Informat el president de la Mancomunitat Puig i Cadafalch, la comissió de patrimoni decidia traslladar totes les pintures del Pirineu per evitar l’espoli. Ara les tenim al MNAC.
El director executiu de l’Agència Catalana de Turisme ens va informar del turisme 4D: desestacionalització, desconcentració, diversificació i despesa creixent. I en aquest sentit per promoure el romànic català amb l’excusa del 1919 s’han previst accions a Nova York i Boston on hi ha bona part del romànic català, de Sant Miquel de Cuixà a Mur. El turisme cultural, el turisme geogràfic amb l’obtenció de la marca Geoparc de la Unesco; l’arribada de professions liberals que poden treballar des de casa per internet i l’assentament d’uns serveis públics bàsics amb els seus treballadors, poden assegurar un coixí de població jove que rellanci una comarca que fa vint anys alguns volien tancar.
I una reflexió final. El país tiba, malgrat el desconcert polític. Si el 0,2% de la població catalana que és el Pallars, i que havia estat sentenciada, és capaç de refer-se, no ho podrem fer i avançar aquest 80% de catalans que volem un referèndum, no volem el rei i volem llibertats polítiques? Crec que només falta la valentia d’explicar com organitzar aquests diversos 80% per tal de debilitar el nucli franquista de l’Estat, el principal obstacle perquè no declarin Catalunya país a tancar.
