El test i els arbres

Distret amb altres coses, no he pensat a informar-los que la jardinera va tornar al seu lloc el matí mateix d’haver-ne reclamat la reposició en un article. Els resumeixo el cas. La jardinera, un test enorme coronat amb flors, va ser instal·lada entre un arbre i un altre del meu carrer quan es va activar l’alarma terrorista, el Nadal del 2017. Era, amb d’altres, pensada perquè cap vehicle amb explosius pogués accedir a la plaça de més amunt, on es munten fires, per Nadal i al llarg de tot l’any. Un dia, la jardinera va ser enretirada per deixar pas a un camió que havia de fer unes reparacions al paviment. Les obres es van acabar, el camió se’n va anar i la jardinera no va ser acomodada on solia. S’ha passat mesos desplaçada, interrompent durant aquest temps el pas dels vianants per la vorera. En vaig informar els municipals. No hi va haver reacció. Vaig entrar una instància a l’Ajuntament no perquè tingués por de cap atemptat, sinó només per comprovar l’eficàcia dels organismes municipals. Les gestions no van donar fruit, i el test descomunal va seguir criant flors on no li corresponia. Vaig començar l’article dient: “Avui posaré a prova el poder de la premsa, el poder del quart poder.” A mig matí vaig rebre una fotografia enviada des de l’Ajuntament: la jardinera havia recuperat la posició. Ho vaig comunicar per Twitter. Algú em va respondre que el moviment no era atribuïble a la incidència de la premsa sinó a la meva personal influència. Com si jo fos molt important. Algú altre va optar pel lament justificat: “Fa anys que uns veïns reclamem que l’Ajuntament substitueixi uns arbres morts per uns altres de vius, i no hem obtingut mai resposta.” M’erigeixo en intermediari: vol fer el favor l’Ajuntament de vivificar la flora urbana? Queda dit. A veure què passa. A veure si és cert que més val un article o una alerta al diari que una súplica comprometedora entrada al registre per conducte reglamentari: fer cas omís d’una instància que exposa un perill pot ser greu per al funcionari i el polític que no n’ha fet cabal, si el perill es materialitza. Són un perill els arbres morts? Poden comportar una sanció al regidor que no els substitueix? Em sembla molt que els amics dels arbres ufans de vida ho tenen una mica difícil. De totes maneres... les eleccions municipals estan a la vista. En període electoral es precipiten les satisfaccions al ciutadà que en quatre anys no han estat possibles. Ni l’alcalde ni el regidor del ram podran inaugurar els arbres amb saba, com no van poder venir a celebrar la reposició de la jardinera, perquè les inauguracions, com gairebé tot, estan prohibides quan s’acosten eleccions, però tothom entendrà que és cosa de l’alcalde i el regidor i no de l’oposició. Què, doncs: plantem arbres vius?