Campanya

A mitja campanya electoral, suposant que aquesta duri 15 dies, ja es pot perfilar el tipus de confrontació que comporta. Una campanya molt especial, quan es desenvolupa en condicions diferents de totes les anteriors, amb un judici anòmal, amb presos polítics i exiliats, amb l’amenaça de l’extrema dreta, i amb un Estat en hores baixes i evidents signes de dèficits democràtics. Un debat electoral de caràcter singular.

Una campanya sense propostes, quan el discurs imperant és l’antiproposta, la desqualificació del contrincant i la carrera per veure qui la diu més grossa. No hi ha planteig propositiu i només es tracta d’embrutar el mapa polític estatal, convertint la mentida en moneda corrent i alliberant tots els dimonis de la més baixa qualitat social i política. Encara, enfrontant la plurinacionalitat peninsular, en què el procés català és el tema estrella i es ressuscita la qüestió d’ETA, potser pel fet de ser Pasqua temps de resurreccions.

Davant un espanyolisme desenfrenat, el sobiranisme català he estat incapaç de cercar propostes i llistes unitàries, com si es visqués en un país normal i sense la pressió d’un Estat que vol aniquilar-nos. Catalunya no està en situació d’alimentar diferències, sinó de teixir propostes unitàries, i ara es perd una ocasió de fer-ho. No calen excuses; som presoners de la pròpia debilitat, i al final votarem allò que no voldríem però que expressa el desig col·lectiu i la voluntat de ser.

Encara que el panorama no sigui perfecte, no tirarem el barret al foc, no renunciarem a la voluntat sobiranista, fins i tot independentista, i ens omplirem de raons i de paciència, ja que el camí és llarg i costerut, però té una fita molt concreta.