Opinió

opinió

O portaràs vel per mi

Domi­ni­que Lapi­erre i Larry Collins van escriure el lli­bre O lle­varás luto por mí, sobre l’Espa­nya de la post­guerra, i he vol­gut man­lle­var part d’aquest magnífic títol en home­natge i defensa de Nas­rim Sotou­deh, advo­cada ira­ni­ana defen­sora de drets humans que, per defen­sar que la dona no té l’obli­gació de por­tar vel i altres lli­ber­tats en un país en què amb prou fei­nes n’hi ha, ha estat con­dem­nada a 33 anys de presó i a rebre 148 fue­ta­des pel règim repres­siu d’Alí Kha­me­nei, líder suprem de l’Iran. Una pena que va ser rati­fi­cada dilluns pas­sat.

Que difícil és ser dona en aquesta vida! I que difícil és ser-ho en molts països, com l’Iran i d’altres, sense obli­dar-nos, és clar, del nos­tre, en el qual en poc més de tres mesos i mig de l’any 2019 ja hi ha hagut dinou dones vícti­mes de violència de gènere.

I així, encara que al nos­tre país alguns homes (i algu­nes mana­des d’homes) les asset­gen, les mal­trac­ten, les vio­len i les assas­si­nen amb el poder i violència del mas­cle, a vol­tes amb la con­nivència d’alguns tri­bu­nals (a Itàlia, tres jut­ges dones han tin­gut el des­ver­go­nyi­ment d’absol­dre uns vio­la­dors en con­si­de­rar que ningú podia vio­lar una dona amb un aspecte tan mas­culí, i que, per tant, men­tia), encara hi ha casos molt pit­jors que es per­pe­tren con­tra les dones a l’Àfrica, Àsia, Amèrica i a l’Ori­ent Mitjà, per exem­ple.

Defen­sar les lli­ber­tats és sem­pre perillós, defen­sar la lli­ber­tat de les dones és encara més perillós; que sigui una dona la que defensi la lli­ber­tat i la dig­ni­tat d’altres dones és ter­ri­ble­ment perillós per a la defen­sora, i defen­sar una dona la dig­ni­tat i la lli­ber­tat d’altres dones en un país tota­li­tari i fona­men­ta­lista esdevé un perill mor­tal.

Pot una dona sobre­viure a 148 fue­ta­des? Podem supor­tar sense ver­go­nya aquesta ignomínia, sense pro­tes­tar per cadas­cun d’aquests cops de fuet? I si sobre­visqués, ha de pas­sar anys en una presó inse­gura i mise­ra­ble?

Podem callar davant aquesta injustícia i aquesta sal­vat­jada? Podem els defen­sors dels defen­sors no denun­ciar-ho 148 vega­des i 33 anys, si és neces­sari? El dret de defensa és essen­cial, exi­gi­ble i irre­nun­ci­a­ble en qual­se­vol comu­ni­tat que aspiri a ser democràtica. I aquest dret s’ha d’exer­cir amb garan­ties d’una total inde­pendència i indem­ni­tat, i no pot ser objecte de represàlies.

Algu­nes reli­gi­ons, i espe­ci­al­ment alguns estats teocràtics, fan difícil creure que es pugui har­mo­nit­zar religió i drets humans: els supo­sats drets divins tre­pit­gen els nos­tres drets, i la defensa dels reus és només una fal·làcia sobre el paper. No tan sols pen­sen que s’ha de cas­ti­gar els pre­sump­tes cul­pa­bles, sinó que s’ha d’exter­mi­nar a qui gosa defen­sar-los. I si és dona, millor. O pit­jor.

Llui­tem per Nas­rim amb força. Per evi­tar que haguem de por­tar un dia dol per ella. En reco­nei­xe­ment a la seva lluita, el pro­per 27 de juny rebrà el premi Valors d’Honor del Con­sell de l’Advo­ca­cia Cata­lana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia