Que Sant Jordi és una diada mediàtica centrada en famosos que publiquen, per més bé que escriguin, i que ha deixat de ser una diada literària fa anys que ho sabem –si per literari entenem Rodoreda o Shakespeare i no els noms que ja sabeu i no diré. Sí, soc un cabut i un barrut, com a mínim literàriament. Però no penseu que enyoro les diades del llibre de la meva joventut –deu fer tants anys que la Rahola va començar a ser la més venuda. No les enyoro. Gràcies a la consolidada internacionalització de la literatura, avui podem llegir Schnitzler, Walser, Kawabata o Sarrionandia. És clar, sempre que entenguem per literari regalar al teu rival polític un poemari d’Auden, Vinyoli o Lorca, i no pas exemplars de la Constitució Espanyola.