Itziar com a símptoma

L'Ajuntament de Barcelona va patir ahir un sotrac amb l'anunci sobtat, tot i que no inesperat, de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González. Dic que no és inesperat perquè pels qui coneixem la situació anímica de la regidora no ha estat una sorpresa. Itziar González ha estat una regidora important en l'actual govern d'Hereu mal que pesi a més d'un regidor del mateix grup de l'alcalde. González ha hagut d'afrontar els temes més polèmics com ara la prostitució, la reordenació de la rambla, els apartaments turístics il·legals, la petita delinqüència especialitzada en el turisme o fins i tot la crisi del Palau de la Música, hotel inclòs. Segurament no sempre l'ha encertat, però cal reconèixer que ha afrontat temes tan complexos amb una determinació i dedicació encomiable. Tot això l'ha convertit en diana de l'oposició, però incomprensiblement també li ha comportat enfrontaments amb alguns companys de govern més pendents de conrear una carrera personal a l'Ajuntament i el partit que a treballar a favor del projecte comú liderat per l'alcalde. Un Hereu que em consta que personalment haurà sentit profundament en l'aspecte polític, però també en el personal, la renúncia de la regidora. De fet, si no s'ha produït abans aquesta renúncia és precisament per la seva insistència. González és una regidora valenta. S'ha enfrontat a veritables poders fàctics patint pressions insuportables. En un gran Ajuntament no hi ha cap regidor imprescindible, però la renúncia de González suposa un símptoma preocupant per al govern. Cal dir a aquells adversaris que puguin celebrar avui la retirada de González, que és lògic, però que la ciutat ha perdut una bona regidora; també cal dir als qui no ho lamenten en el si del govern que han de tenir molt clar que avui estan una mica més a prop de l'oposició i que haurien de tenir més present el conte de la lletera.