Literatura i rock

L’èxit de Gerard Quintana en la seva estrena com a novel·lista, amb Entre el cel i la terra (Columna Edicions), fa pensar un cop més en les tenses relacions entre literatura i rock, que ja existien molt abans que un tal Bob Dylan guanyés el Nobel de literatura i provoqués un daltabaix entre els lletraferits amb mentalitat menys flexible. De fet, sense necessitat d’anar tan lluny ni tan amunt, també trobem en el rock gironí uns quants precedents de músics amb vocació d’escriptor o escriptors amb antecedents musicals. Per exemple, dels bisbalencs i skatalítics Komando Moriles han sortit dos novel·listes en actiu: Jordi Casals, que va ser l’últim cantant del grup i també ha format part de Soul Taja, Belafonte i El Impasible Jack Kirby, ha publicat Muerte por funky (Laertes, 2013) i Telecaster Circus (Laertes, 2016), dues novel·les en què la música està molt present, ja des dels títols; i a final del 2016, l’escriptor i periodista empordanès Pere Maruny, que va ser el primer bateria de Komando Moriles, va debutar en la novel·la amb No anem sobrats de bona gent (Brau Edicions): un llibre estructurat en tres parts batejades amb títols de discos de La Polla Records: No somos nada, Revolución i Donde se habla. “A la novel·la hi ha també un cert esperit de La Tabacalera”, explicava llavors Maruny, en una entrevista publicada en aquest diari, en referència a l’històric local bisbalenc, del qual el 22 de juny es commemorarà el 30è aniversari amb una gran festa.

Prèviament, el 2009, l’antic cantant de grups com ara Parriana i Cor Agre, Vot Ferrer, va publicar una novel·la titulada Ànima lliure (Llibres del Segle), amb el pseudònim literari Renard Olivot. Hi havia més aviat poc rock’n’roll en aquesta història de bruixeria ambientada a finals del segle XIX. Cal recordar que a Parriana també tocava el baix un jove dibuixant anomenat Quim Bou, que amb els anys s’ha convertit en el gran referent del còmic gironí.

I no era gironí ni estrictament parlant músic, però el periodista, col·leccionista i organitzador de fires del disc Jordi Tardà (1955-2015) sempre va estar molt vinculat a les comarques gironines i a la seva escena musical, i el 2007 va publicar La porta de l’infern, inspirada no en ses satàniques majestats The Rolling Stones, sinó en la llegenda de Pere Porter i el seu viatge a l’infern a través de l’estany de Sils. Rock dur.