Patriotisme abrandat

El preàmbul de la franquista Ley de Responsabilidades Políticas assenyalava: “Que el pensamiento no delinque podrá ser verdad en el aspecto político mientras no se exterioriza; pero sostener que cuando se siembra entre las masas idearios perniciosos mediante la propaganda sólo se ha de reparar el daño, cosecha inevitable de tal siembra, sin castigar ésta, equivale a afirmar que se debe sancionar el efecto y dejar impune la causa” (o sigui el pensament). En el tardofranquisme (anys 1960-70), el Tribunal Suprem s’ocupava no només de pensaments, sinó també de sentiments, en castigar la tendència a “destruir o relajar el sentimiento nacional o... aflojar el afecto que los españoles sienten por su Nación” (sentència 441/73). Calia també ser molt respectuós amb Castella, per evitar incórrer en actituds “insultantes para la misma, por su condición de viejo núcleo de la nacionalidad española en tiempos de su formación, lo que equivale a promover ideas disgregadoras de la unidad nacional” (s. 117/69). De la mateixa manera, l’honor d’Espanya ocupava per al TS el valor màxim en la jerarquia axiològica, atès que “presentar a España como base yanqui es ofender la dignidad de la Nación, al suponerla colonia al servicio de una potencia extranjera” (s. 100/68). En aquell temps, doncs, als membres del TS els era permès aflorar tot el pomell de les seves emocions, pensaments i sentiments. Fins i tot, fer burda i patètica poesia quan la flamígera passió patriòtica menava a descriure “nuestra patria, integrada por la diversidad de sus regiones que, como el color blanco, està formada por luminosidades de varios coloridos que componen, por fusión de los diversos matices regionales y locales, la unidad inquebrantabble de la Nación española” (s. 170/69).

En la futura sentència del procés, en canvi, l’actual TS, sobretot pensant en Estrasburg, farà alta exhibició de la seva profundíssima veneració vers tots els drets humans haguts i per haver. La meitat, com a mínim, de la seva llarguíssima fonamentació jurídica anirà dedicada a formular la més encesa lloa a la pulcritud sense màcula amb la que es dirà que s’ha desenvolupat tot el procediment i a la més impol·luta observança del dret de defensa i tota mena de garanties processals. El raonament que menarà a una condemna exemplar (que serà d’una munió d’anys de presó) també, aparentment, obeirà a sil·logismes del més fidel manual d’escolàstica. Però el que mai no sabrem és el grau de vigència en l’actual TS dels ardents valors patriòtics dels quals els seus immediats antecessors en feren tan pròdiga i ufana exhibició.