Trampes al solitari

El socialisme, tal com s’entén ara, no fa por. Però, ara fa 130 anys, sí que en feia. M’explico. Fa 130 anys, el 1889, es va decidir declarar l’1 de Maig, el Dia del Treballador. Els orígens d’aquesta diada reivindicativa, però, són tres anys abans, el 1886, a Chicago, als Estats Units. El que potser no saben és que, al país on es va originar aquesta commemoració, el Dia del Treball se celebra el primer dilluns de setembre. Resulta que es va decidir desvincular aquesta data del moviment obrer per por que el socialisme arrelés als Estats Units. Una ideologia que calava entre els treballadors que lluitaven per aconseguir una jornada laboral de vuit hores. Fins llavors, l’única limitació que hi havia en alguns estats era la prohibició de fer treballar una persona més de divuit hores seguides sense causa justificada. En aquest context, el sindicat amb més força d’aquell moment va decidir que a partir de l’1 de maig de 1886 la jornada laboral màxima seria de  vuit hores i va amenaçar la patronal amb una gran vaga si no accedien a la seva petició. Molts treballadors ho van aconseguir. Els que no, van secundar la vaga. Després de tres dies d’aturada, el 4 de maig es va convocar una concentració a la plaça Haymarket. La tensió entre policia i treballadors va créixer fins arribar a un punt de no retorn. Un artefacte explosiu va esclatar a la plaça i va matar un policia. Les autoritats van responsabilitzar del crim els treballadors i es van detenir més de trenta persones. D’aquestes, tres van ser condemnades a presó i cinc, a la forca. En honor a la lluita per la jornada de vuit hores i en record dels màrtirs de Chicago, el 1889 el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional va declarar l’1 de maig el Dia del Treballador. Això serveix per recordar que en qualsevol lluita per aconseguir un objectiu hi ha víctimes. Però, per molta por que al principi pugui fer una idea de canvi, els anys passen per demostrar-nos que si vivim és perquè canviem. No veure-ho és fer-se trampes al solitari.