El Primer de Maig

Quan l’abril de 1974 va tenir lloc a Portugal la Revolució dels Clavells, decidíem passar allà el pont del Primer de Maig, perquè pensàvem en un llibre sobre la Revolució dels Clavells. Des del dia abans, després d’un viatge amb cotxe, quina eufòria al Portugal on havien sentit un altre cop la música i la lletra de Grandola, vila morena! Els pobles acabaven de recuperar molts dels soldats que tornaven de les colònies: música arreu, on ens convidaven a brindar a favor de la llibertat recuperada... i a desitjar-nos que també nosaltres ens alliberéssim aviat de la llosa del franquisme.

A la nostra editorial havíem publicat el clàssic de Maurice Dommanget sobre la història d’aquell Dia Internacional dels Treballadors que a Espanya només era la festa de San José Obrero. Ens va costar molt obtenir el permís de la censura. Finalment, un pacte: amb els retalls recomanats (¿?), podíem editar el llibre però sense coberta impresa, com si es tractés d’un llibre clandestí.

Quan a la nit, pel retorn imposat per les feines dels quatre –dos a Madrid i dos a Barcelona– travessàvem la frontera per Badajoz, ens vam haver de parar en un espai enorme i fosc, des d’on vèiem en una televisió en blanc i negre la festa, un muntatge visual “en honor de los trabajadores”, a càrrec de Educación y Descanso. El contrast, per a nosaltres, va ser massa fort. Emmurriats i silenciosos, ens havíem de tornar a tancar en la nostra cova dels horrors. Quan al cap d’uns quants mesos editàvem el llibre de Xavier Roig, Portugal, la muerte de un fascismo, vaig haver de patir el xàfec indignat del responsable de la censura de l’España una, grande y libre.