Generacions coixes

Anant cap a l’osteòpata, cap al fisioterapeuta, no sé distingir ben bé quins són els coneixements que em recomponen el cos. En aquests temps d’estrès en què els cossos es contrauen, en què l’instint ens fa actuar com aquells insectes que s’acaben tancant en una bola, petits armadillos, anem coixos. Les generacions són coixes. M’aturo al semàfor i veig força gent que camina malament, que va coixa, adolorida, que necessita crosses, cadires. Jo mateix, és clar, vaig a posar el meu cos en mans de l’especialista que me’l redreçarà. Venim d’haver posat el cos per salvar les urnes en uns temps que ho han desbordat tot.

Fins i tot aquells que van repartir estopa a la ciutadania es lamenten dels seus danys. Cops al cap, a les cames, a l’esquena, fins Roger Español que va perdre un ull, i els que arrosseguen els danys de l’ansietat i del cor. Però és que, a més, deixant de banda el judici i l’1-O, també estem molt cascats. Deu ser que vivim més, que ens hem cuidat menys, que l’obesitat fa estralls i que caminem massa poc.

Però aquestes generacions també som coixes en molts altres sentits que no són els físics. Generació coixa, com l’Èdip, que venia de la nissaga dels Labdàcides. Potser molts ja l’heu vista, però m’agradaria tant que la pressió de públic acabés fent reprogramar al Teatre Lliure i allargar tant com pugui les funcions de Com els grecs aquest Èdip modern, que Berkoff va escriure fa 40 anys i que sembla acabada de sortir d’impremta. És un dels muntatges teatrals de la temporada. Amb uns Pablo Derqui, Sílvia Bel, Pep Cruz i Mercè Arànega brillants. Moguts amb sincronia vertiginosa, dirigits pel gran Josep Maria Mestres, interpretant un text de “poètica de l’obscenitat”, segons diu Joan Sellent, el traductor. Hi ha molt de renec, de llenguatge brut; aquests personatges que ens situen la tragèdia clàssica en la Gran Bretanya de la Thatcher, tenen boques “com les d’un carreter”. Tot llisca tan impressionantment bé i la història és tan brutal, que agraeixes la seva feina, que ens fa ser una mica menys coixos en curiositat i interès.