Més sobre llistes

Les pre­vi­si­ons s’han com­plert. Una vegada tan­ca­des i publi­ca­des les llis­tes elec­to­rals que els dife­rents par­tits han pre­sen­tat per a les elec­ci­ons muni­ci­pals del pro­per dia 26, es pot cons­ta­tar que la pro­porció de dones que les encapçalen és resi­dual. De les prop de 700 llis­tes pre­sen­ta­des a les comar­ques giro­ni­nes, només 160 estan encapçala­des per dones. Fa un mes recor­dava en aquest mateix espai que a les nos­tres comar­ques només hi ha 38 alcal­des­ses al total dels 221 muni­ci­pis giro­nins. I vis­tes les noves llis­tes, res fa pre­veure que la situ­ació millori gaire a par­tir del dia 26. Perquè, lògica­ment, no gua­nya­ran totes les 160 llis­tes encapçala­des per una dona. El But­lletí Ofi­cial de la Província publi­cava l’endemà de Sant Jordi les can­di­da­tu­res de les sis jun­tes elec­to­rals de zona que hi ha a la demar­cació de Girona. Dei­xant de banda pos­si­bles errors en la publi­cació, que sem­bla que n’hi ha, el pano­rama és dece­be­dor. I per als escèptics, incrèduls i nega­ci­o­nis­tes, només cal veure alguns exem­ples d’alguns dels muni­ci­pis amb més llis­tes. A Llo­ret, només dues de les dotze can­di­da­tu­res pre­sen­ta­des estan encapçala­des per dones; a Figue­res, tres de deu; a Olot, una de vuit; a Calonge, una de set, a Palamós, una de vuit; a Pala­fru­gell, zero de set; a Salt, tres de deu, i a Girona, qua­tre de deu. Amb aquesta trista rea­li­tat, costa de con­fiar en l’expressió repe­tida i des­gas­tada que el futur serà femení. De moment, tal com avança tot ple­gat, aquest futur femení es veu molt llunyà. Sovint perquè no hi con­fiem ni les matei­xes dones. Tenim tan inte­ri­o­rit­zat el nos­tre supo­sat rol que aca­bem accep­tant situ­a­ci­ons i trac­tes desi­guals sense immu­tar-nos. I fins i tot ens posem pals a les rodes per exem­ple cri­ti­cant les quo­tes feme­ni­nes amb l’argu­ment que no pot ser que una dona ocupi un lloc pel fet de ser dona i no pel fet de ser la millor opció. Evi­dent­ment que s’ha d’esco­llir la millor opció al marge del gènere. Però és que fins ara els espais on es pre­nen les deci­si­ons els han ocu­pat i seguei­xen ocu­pant amb una majo­ria acla­pa­ra­dora els homes. Malau­ra­da­ment l’àmbit polític, on els par­tits sem­blen limi­tar-se a com­plir la llei d’igual­tat, no s’escapa d’aquesta rea­li­tat mas­cu­lina. Si amb l’obli­gació actual que hi ha de quo­tes a les llis­tes elec­to­rals la presència feme­nina és la que és, no cal dir com seria sense l’existència d’aques­tes quo­tes.