Trist i indignat

Fa més de 40 anys que una colla d’il·luminats vàrem fer mans i mànigues per portar a terme un diari català per a les comarques de Girona, especialment, però obert també a tot el Principat. Els principis fundacionals dels promotors eren: fer un diari català i en català, comarcal i independent, tant de grups polítics com econòmics, molt centrat en el país i la seva gent, i d’ideologia més aviat d’esquerres o progressista.

El cap de setmana passat vàrem votar els diputats i senadors al Congrés i al Senat. A Catalunya ha guanyat àmpliament l’independentisme, amb Junts per Catalunya i especialment amb ERC, sumant els vots dels partits sobiranistes, autodeterministes i els que proposen un referèndum vinculant com a solució al mal anomenat “problema català” –de fet, és un problema d’Espanya–. ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem i el Front Republicà sumen un resultat de 2.230.830 vots. Amb una participació de 4.153.233, a cop d’ull es pot veure que som més del 50% dels votants. Si mirem les comarques de Girona, la suma dels partits anteriors donaria un suport català del 63%. I quasi la meitat d’aquests vots són de la candidatura d’ERC. De fet, a tot Catalunya, ERC-sobiranistes és la candidatura més votada, amb més d’un milió de vots. A la demarcació de Girona, ha guanyat a totes les comarques. És la primera vegada que, en unes eleccions espanyoles, un partit independentista guanya. I, a més, de manera clara.

Doncs bé, El Punt Avui, ni dilluns ni dimarts, dies 29 i 30 d’abril, ha parlat de la victòria de l’independentisme a Catalunya, amb Esquerra Republicana. En l’editorial del dia 29, destaca la victòria del PSOE. I en el del dia 30, la injusta exclusió de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Us imagineu si la victòria de l’independentisme a casa nostra fos deguda a l’èxit electoral de Junts per Catalunya? Estic segur que els editorials i els articles del director ho remarcarien de manera clara i contundent. Per què no ha estat així? No m’entra al cap que sigui un oblit. És una decisió partidista. Sento tristesa i indignació que, davant d’un procés que tots volem que arribi a la independència i a la república, s’actuï de manera tan poc imparcial.

Ja sé que El Punt Avui és un mitjà privat i que pot expressar el que vulgui. D’acord. Però això no justifica que actuï tan parcialment.

Però molt més indignant és que la televisió pública catalana, amb Sanchis, Melero i Rahola, tampoc hagi valorat ni la victòria de l’independentisme ni, menys encara, la victòria d’ERC. La pregonera oficial de Puigdemont, i abans de Mas, Pilar Rahola, en les seves intervencions en el programa de la Melero dels dies 29 i 30, no va fer cap referència a la victòria d’ERC. Un dia va parlar de l’exclusió de Puigdemont de les llistes de les eleccions europees. I l’altre, de la derrota del PP i de Pablo Casado. És intolerable que des d’un mitjà públic s’afavoreixi tan descaradament només una opció independentista i la del seu líder.