Les dues cares de Rajoy

Entre el som­riure postís que el pre­si­dent del PP, Mari­ano Rajoy, va dedi­car diven­dres als empre­sa­ris reu­nits a la Cam­bra de Comerç, Indústria i Nave­gació de Girona i la con­tundència amb què aquest diu­menge va res­pon­dre a les peti­ci­ons de reno­vació del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, hi ha un abisme tan gran com el que separa el polític gallec i el seu par­tit de la majo­ria de la soci­e­tat giro­nina. Un abisme que es va fent gran a mesura que els temps avan­cen i els giro­nins, com també molts cata­lans, se sen­ten cada cop més lluny no només del PP i de tot el que repre­senta, sinó de l'Estat espa­nyol, d'on vénen incom­pren­si­ons atàviques cap a tot allò nos­tre que ja es veu que tenen una clara tendència a durar eter­na­ment. En el cas del Cons­ti­tu­ci­o­nal, per exem­ple, no és que s'hagi per­dut la con­fiança en els mem­bres del tri­bu­nal, és que s'ha tren­cat amb la mateixa ins­ti­tució i, de rebot, amb una Cons­ti­tució en la qual molta gent ja no s'hi sent gens còmoda.